Grècia canviarà el 25 de gener, el dia de les eleccions. El meu partit, Syriza, garanteix un nou contracte social per a l'estabilitat política i la seguretat econòmica. Oferim polítiques que acabaran amb l'austeritat, milloraran la democràcia i la cohesió social i posaran a la classe mitjana de nou en peu. Aquesta és l'única manera d'enfortir la zona euro i que el projecte europeu sigui atractiu per als ciutadans de tot el continent.
Hem de posar fi a l'austeritat per tal de no deixar que la por acabi amb la democràcia. Llevat que les forces progressistes canviïn la democràcia a Europa, seran Marine Le Pen i els seus aliats de l'extrema dreta els qui ho facin. Tenim el deure de negociar de forma oberta, honesta i d'igual a igual amb els nostres socis europeus. No té sentit que cadascú estiguem al nostre costat brandant les seves armes.
Permetin-me aclarir un error de percepció: equilibrar el pressupost del govern no requereix automàticament l'austeritat. Un govern de Syriza respectarà l'obligació de Grècia, com a membre de la zona euro, de mantenir un pressupost equilibrat, i es comprometrà a objectius quantitatius. No obstant això, és una qüestió fonamental de la democràcia que un govern acabat d'elegir decideixi sobre la seva pròpia forma d'aconseguir aquests objectius. L'austeritat no forma part dels tractats europeus; la democràcia i el principi de la sobirania popular si. Si el poble grec ens confia els seus vots, la implementació del nostre programa econòmic no serà un acte "unilateral", sinó una obligació democràtica.
Hi ha alguna raó lògica per continuar amb una recepta que ajuda a metastatitzar la malaltia? L'austeritat ha fracassat a Grècia. Va paralitzar l'economia i va deixar una gran part de la població activa desocupada. Es tracta d'una crisi humanitària. El govern ha promès als prestadors del país que encara retallarà més salaris i pensions, i augmentarà els impostos el 2015. Però aquests compromisos només obliguen al govern d'Antonis Samaras - i, per això, el 25 de gener el trauran del seu lloc.
Volem portar Grècia al nivell d'un país europeu adequat i democràtic. El nostre manifest, conegut com el programa de Salònica, conté un conjunt de mesures fiscalment equilibrades a curt termini per mitigar la crisi humanitària, reactivar l'economia i que la gent torni a treballar. A diferència dels governs anteriors, abordarem els factors dins de Grècia que han perpetuat la crisi. Ens enfrontarem a l'oligarquia econòmica que evadeix impostos. Garantirem la justícia social i el creixement sostenible, en el context d'una economia social de mercat.
El deute públic ha augmentat en un sorprenent 177 per cent del producte interior brut. Aquesta situació és insostenible; el compliment dels pagaments és molt dur. En els préstecs existents, exigim terminis d'amortització que no causin recessió i no empenyin a la gent a més desesperació i pobresa. No estem demanant nous préstecs; no podem seguir afegint deute a la muntanya.
La Conferència de Londres de 1953 va ajudar a Alemanya a assolir el seu miracle econòmic de la postguerra alleujant el país de la càrrega dels seus propis errors del passat. (Grècia va ser un dels creditors internacionals que hi van participar.) Atès que l'austeritat ha provocat el sobreendeutament a tota Europa, ara demanem una conferència del deute europeu, que doni un fort impuls al creixement a Europa. Això no és un exercici de creació de risc moral. És un deure moral.
Esperem que el mateix Banc Central Europeu posi en marxa un programa autèntic de flexibilització quantitativa. Ha de ser en una escala prou gran com per curar la zona euro i per donar significat a la frase "el que calgui" per salvar la moneda única.
Syriza necessitarà temps per canviar Grècia. Només podem garantir una ruptura amb les pràctiques clientelistes i cleptocràtiques de les elits polítiques i econòmiques. No hem estat al govern; som una nova força que no deu cap lleialtat al passat. Farem les reformes que Grècia realment necessita.
Aquesta columna va ser publicada per primera vegada en el Financial Times el 20 gener 2015.
Social Europe Journal
traducció Crònica Digital
Cap comentari: