Al Genet.- Al preàmbul de l'Estatut de la Comunitat Valenciana que va ser aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de Juliol(BOE del 10 de Juliol) i reformat per Ll.O. 1/2006 de 10 d'Abril(BOE de l'11 d'Abril) diu:
La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes,després de l'etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l'autonomia
valenciana, com a integradora dels dos corrents d'opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l'estricte marc geogràfic que abasta.
Quan la dreta hispano-valenciana fent us de la més pura demagògia trau del bagul de les seues mancances el fantasma de l'anticatalanisme, cal pensar que alguna cosa no els va bé i clar eixa és la situació limit a la que ha arribat actualment el Partit Popular, per a eixa dreta no és una qüestió de noms sinó d'enquestes i de redit electoral.En la seua obsessió per a anular-nos com a poble no els ha importat mai manipular la historia aprofitant qualsevol escletxa i una d'elles és negar el nom País Valencià. Tota la dreta i extrema dreta d'aquest País ha tractat sempre de fer eliminar aquesta expressió "País Valencià" que ha sigut i és sinònim de progressisme, reivindicació i lluita social. El nom País Valencià és nostre i no aconseguiran prendre'ns-ho perquè sense eixe nom ¿que som?.
És un complet error pensar que País Valencià és un terme inventat ahir, caldria dir-los als que aixi ens ho volen fer creure que la expressió fa més de tres segles(300 anys) que existeix, ja al 1699 el frare Agustín Bella afirmava a la seua obra "Vida del Venerable fra Agustín Antonio Pascual de Guadassuar" "...no le tenia el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano...".
Sanchis Guarner anota en "La llengua dels valencians" l'existència d'un document satíric de 1767: "Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià".
Francesc d'Eiximenis(1330-1409) recull al "Regiment de la cosa pública" el concepte Poble Valencià per a definir l'àmbit territorial del Regne de València.
El jurisconsult de Catarroja Benvingut Oliver i Esteller(1836) també ampra el terme País Valencià en algunes de les seues obres.
A principis del segle XX el terme País Valencià serà utilitzat pels moviments obrers i moviments nacionalistes i al 1906 les Joventuts Valencianistes publiquen un mapa utilitzant el mateix terme País Valencià.
Durant la IIª República l'expressió País Valencià fon utilitzada en els diferents projectes d'estatuts d'autonomia: de la CNT en 1936, d'Esquerra Valenciana ,i d'Izquierda Republicana en 1937, aixi com en documentació oficial i cartelleria d'Artur Ballester i publicacions acadèmiques, culturals i polítiques.
Als anys 60, i a conseqüència de la publicació de "El País Valenciano", escrit per Joan Fuster, tornarà a popularitzar-se el nom fins al punt de ser el terme més extens i utilitzat als mitjans de comunicació, especialment en la premsa escrita local de totes les tendències ideològiques, sense que la censura franquista objectara cap cosa.
Va ser el terme proposat en L'Estatut d'Autonomia de la Assemblea de parlamentaris del País Valencià que es va acordar a Benicàssim el 25 d'octubre de 1979. Fon el terme amprat al Consell preautonomic del País Valencià, amb competències fins a l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia. Abans de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, els partits valencians amb representació parlamentaria al Congrés de Diputats van arribar a una solució de compromís amb el document "Compromís Autonòmic amb el País Valencià" en el que s'arreplegava els termes Regne de València i País Valencià al preàmbul a canvi de pactar Comunitat Valenciana, solució a la que es va oposar el PCE i en la que es va abstindre el PSOE. Tot açò en mans d'una majoria del PP no podia ser d'altra manera que la que va ser, ignorar els seus pactes i rebuig i persecució al terme País Valencià per no se sap quines elucubracions mentals ja que les connotacions de modernitat que arrossega el terme País Valencià no deu de estar a l'abast intel·lectual dels seus membres.
Amb tots aquestos precedents, els col·lectius progressistes valencians no podem ni devem renunciar a utilitzar el mot País Valencià perquè representaria renunciar-hi a tot allò pel que l'esquerra va lluitar durant la transició cercant les vertaderes aspiracions d'autogovern i de defensa de la llengua i cultura compartida amb Catalunya i Balears.
La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes,després de l'etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià. Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l'autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d'opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l'estricte marc geogràfic que abasta.
Quan la dreta hispano-valenciana fent us de la més pura demagògia trau del bagul de les seues mancances el fantasma de l'anticatalanisme, cal pensar que alguna cosa no els va bé i clar eixa és la situació limit a la que ha arribat actualment el Partit Popular, per a eixa dreta no és una qüestió de noms sinó d'enquestes i de redit electoral.En la seua obsessió per a anular-nos com a poble no els ha importat mai manipular la historia aprofitant qualsevol escletxa i una d'elles és negar el nom País Valencià. Tota la dreta i extrema dreta d'aquest País ha tractat sempre de fer eliminar aquesta expressió "País Valencià" que ha sigut i és sinònim de progressisme, reivindicació i lluita social. El nom País Valencià és nostre i no aconseguiran prendre'ns-ho perquè sense eixe nom ¿que som?. És un complet error pensar que País Valencià és un terme inventat ahir, caldria dir-los als que aixi ens ho volen fer creure que la expressió fa més de tres segles(300 anys) que existeix, ja al 1699 el frare Agustín Bella afirmava a la seua obra "Vida del Venerable fra Agustín Antonio Pascual de Guadassuar" "...no le tenia el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano...".
Sanchis Guarner anota en "La llengua dels valencians" l'existència d'un document satíric de 1767: "Carta no vista, lletra uberta, combit cheneral i particular, que fa Quelo el Roig d'Albal, nét de la tia Rafela, a tota la Cort de Madrit, per que vinga a veurer o mirar la gran Festa Centenar de la Verche Protectora, ulatant el lluit que estarà el País Valencià".
Francesc d'Eiximenis(1330-1409) recull al "Regiment de la cosa pública" el concepte Poble Valencià per a definir l'àmbit territorial del Regne de València.
El jurisconsult de Catarroja Benvingut Oliver i Esteller(1836) també ampra el terme País Valencià en algunes de les seues obres.
A principis del segle XX el terme País Valencià serà utilitzat pels moviments obrers i moviments nacionalistes i al 1906 les Joventuts Valencianistes publiquen un mapa utilitzant el mateix terme País Valencià.
Durant la IIª República l'expressió País Valencià fon utilitzada en els diferents projectes d'estatuts d'autonomia: de la CNT en 1936, d'Esquerra Valenciana ,i d'Izquierda Republicana en 1937, aixi com en documentació oficial i cartelleria d'Artur Ballester i publicacions acadèmiques, culturals i polítiques.
Als anys 60, i a conseqüència de la publicació de "El País Valenciano", escrit per Joan Fuster, tornarà a popularitzar-se el nom fins al punt de ser el terme més extens i utilitzat als mitjans de comunicació, especialment en la premsa escrita local de totes les tendències ideològiques, sense que la censura franquista objectara cap cosa.
Va ser el terme proposat en L'Estatut d'Autonomia de la Assemblea de parlamentaris del País Valencià que es va acordar a Benicàssim el 25 d'octubre de 1979. Fon el terme amprat al Consell preautonomic del País Valencià, amb competències fins a l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia. Abans de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, els partits valencians amb representació parlamentaria al Congrés de Diputats van arribar a una solució de compromís amb el document "Compromís Autonòmic amb el País Valencià" en el que s'arreplegava els termes Regne de València i País Valencià al preàmbul a canvi de pactar Comunitat Valenciana, solució a la que es va oposar el PCE i en la que es va abstindre el PSOE. Tot açò en mans d'una majoria del PP no podia ser d'altra manera que la que va ser, ignorar els seus pactes i rebuig i persecució al terme País Valencià per no se sap quines elucubracions mentals ja que les connotacions de modernitat que arrossega el terme País Valencià no deu de estar a l'abast intel·lectual dels seus membres.
Amb tots aquestos precedents, els col·lectius progressistes valencians no podem ni devem renunciar a utilitzar el mot País Valencià perquè representaria renunciar-hi a tot allò pel que l'esquerra va lluitar durant la transició cercant les vertaderes aspiracions d'autogovern i de defensa de la llengua i cultura compartida amb Catalunya i Balears.
Cap comentari: