Al Genet.- ¿Serà necessari arribar a tants suïcidis com desnonaments executats?. Avui ens ha sorprès la noticia del suïcidi d'una dona a Barakaldo, en el moment que les autoritats tractaven d'executar l'ordre de desnonament s'ha llançat al carrer des de la finestra del seu pis, amb aquest ja són quatre i un intent. Ni Màlaga, ni Granada, ni Las Palmas, ni Barakaldo ni tampoc Burjassot estan sent suficients morts per a que el Govern pare aquesta sangria miserable que la especulació del sistema bancari està provocant a la ciutadania. ¿Com és possible que eixos bancs que s'estan recapitalitzant amb els nostres diners, damunt, estiguen prement-nos el coll fins a ofegar-nos? El Govern deu exigir ponderació i posar tanques a les males pràctiques que l'Asociación Española de Banca està portant a terme i impedir la brutalitat de tant desnonaments, deu aclarir-los que els diners que se'ls entrega ix, indirectament, de les nostres butxaques, que les retallades al sistema del benestar que s'estàn imposant-nos als ciutadans son per a poder amortitzar els milers de milions que els bancs amb la seua mala gestió han provocat al apostar pel sistema immobiliari concedint crèdits per damunt de les necessitats sol·licitades i que han portat a la crisi del sistema financer espanyol.
Els interessos de la banca i d'una mala política econòmica no poden ni deuen estar per sobre de les persones i aixo és el que està ocorrent. Per a tot ser viu el seu cau és el millor tresor que disposa i ho veiem quan qualsevol animal el defèn amb tota la seua feresa fins a l'extenuació, eixa mateixa reacció s'està produint entre les persones, el lloc on estem a cobert de qualsevol perill exterior i on podem gaudir lliurement de la nostra intimitat no ens el poden treure com si de rodamons es tractara, per aixo no és difícil entendre les reaccions a les que es veu abocada tanta gent davant la actitud miserable del mon financer i és que segon dades del CGPJ s'han produït 46.559 desnonaments als tres primers mesos de l'any, una mitja de més de 500 diaris i 400.000 des de 2008.
En tota democràcia deu primar la protecció dels mes dèbils i no al contrari com es el cas nostre, la crisi ens està tocant de la pitjor manera perquè a la pèrdua del treball, les retallades socials i l'augment dels preus, s'uneix el tenir que abandonar el nostre habitatge, allò en el que varem posar tanta il·lusió i la major part dels nostres ingressos.
És curiós peró que en aquesta situació tan dramàtica es noten a faltar algunes veus que en altres moments i situacions cridaren a la mobilització ciutadana. ¿On son aquells que per la despenalització de l'avortament encapçalaren manifestacions nombroses plenes de caritat cristiana? ¿On està la jerarquia catòlica que qualifica com assassinats la interrupció de l'embaras? ¿És que ells no consideren un assassinat desposseir del seu habitatge a tota una família? ¿Es llegiran a totes les esglésies de l'Estat homilies on es condemne durament el que esta fent la banca i el que no està fent el Govern? o ¿es quedaran en la defensa a ultrança del nucli familiar? Pareix que per a Rouco Varela i els seus fidels seguidors el més important es que "todos los niños con efectividad jurídica y social puedan contar y vivir con su padre y con su madre, en la medida de lo realmente posible". Aquesta seguretat per a ell " es uno de los derechos más fundamentales y primarios de la persona humana", i com a dret fonamental i primari ¿on pensa que es deu d'ubicar eixe nucli familiar, al caixer més pròxim, al carrer o al parc de la barriada? Fariseus i falsaris venuts al poder dominant, als que sols preocupen les actituds personals i diferents d'altres, capaços d'organitzar campanyes contra les unions homosexuals per tal de limitar les seues llibertats personals i secs i sords davant altres drames humans. M'agradaria veure una gran manifestació organitzada pel Foro Español de la Familia i altres associacions catòliques que sota el lema "Una família, un habitatge" remogueren les consciencies dels que es peguen tants cops de pit, és l'hora de que deprenguen a respectar els drets individuals dels demés i d'exigir el que si es un dret fonamental i constitucional: tothom te dret a un habitatge i digne.
Les darreres noticies ens avancen del principi d'acord ( i desacord del i tu mas) entre PP i PSOE per fer parar els desnonaments a traves d'una moratòria de dos anys. No sabem encara en quines condicions, ni fins a qui arribarà a beneficiar però el que si que sabem es que la Asociacion Española de Banca ja ha alçat la veu per a aclarir que " la retroactividad atenta contra los principios básicos del ordenamiento español y «va contra la imprescindible seguridad jurídica que exige la actividad económica en un Estado de derecho». A més a més des de la patronal bancaria han afegit "que algunos de los cambios que ahora se barajan en el sistema hipotecario «podrían excluir en el futuro a amplias capas de la población del acceso al crédito» o «al menos restringir sus posibilidades de adquirir una vivienda» i en ningun caso deben tener carácter retroactivo".
Caldria que tota la societat prenguérem nota d'eixes morts i començarem a prendre consciencia d'aquesta situació que afecta a tants ciutadans i que demà podem ser qualsevol de nosaltres.
Els interessos de la banca i d'una mala política econòmica no poden ni deuen estar per sobre de les persones i aixo és el que està ocorrent. Per a tot ser viu el seu cau és el millor tresor que disposa i ho veiem quan qualsevol animal el defèn amb tota la seua feresa fins a l'extenuació, eixa mateixa reacció s'està produint entre les persones, el lloc on estem a cobert de qualsevol perill exterior i on podem gaudir lliurement de la nostra intimitat no ens el poden treure com si de rodamons es tractara, per aixo no és difícil entendre les reaccions a les que es veu abocada tanta gent davant la actitud miserable del mon financer i és que segon dades del CGPJ s'han produït 46.559 desnonaments als tres primers mesos de l'any, una mitja de més de 500 diaris i 400.000 des de 2008.
En tota democràcia deu primar la protecció dels mes dèbils i no al contrari com es el cas nostre, la crisi ens està tocant de la pitjor manera perquè a la pèrdua del treball, les retallades socials i l'augment dels preus, s'uneix el tenir que abandonar el nostre habitatge, allò en el que varem posar tanta il·lusió i la major part dels nostres ingressos.
És curiós peró que en aquesta situació tan dramàtica es noten a faltar algunes veus que en altres moments i situacions cridaren a la mobilització ciutadana. ¿On son aquells que per la despenalització de l'avortament encapçalaren manifestacions nombroses plenes de caritat cristiana? ¿On està la jerarquia catòlica que qualifica com assassinats la interrupció de l'embaras? ¿És que ells no consideren un assassinat desposseir del seu habitatge a tota una família? ¿Es llegiran a totes les esglésies de l'Estat homilies on es condemne durament el que esta fent la banca i el que no està fent el Govern? o ¿es quedaran en la defensa a ultrança del nucli familiar? Pareix que per a Rouco Varela i els seus fidels seguidors el més important es que "todos los niños con efectividad jurídica y social puedan contar y vivir con su padre y con su madre, en la medida de lo realmente posible". Aquesta seguretat per a ell " es uno de los derechos más fundamentales y primarios de la persona humana", i com a dret fonamental i primari ¿on pensa que es deu d'ubicar eixe nucli familiar, al caixer més pròxim, al carrer o al parc de la barriada? Fariseus i falsaris venuts al poder dominant, als que sols preocupen les actituds personals i diferents d'altres, capaços d'organitzar campanyes contra les unions homosexuals per tal de limitar les seues llibertats personals i secs i sords davant altres drames humans. M'agradaria veure una gran manifestació organitzada pel Foro Español de la Familia i altres associacions catòliques que sota el lema "Una família, un habitatge" remogueren les consciencies dels que es peguen tants cops de pit, és l'hora de que deprenguen a respectar els drets individuals dels demés i d'exigir el que si es un dret fonamental i constitucional: tothom te dret a un habitatge i digne.
Les darreres noticies ens avancen del principi d'acord ( i desacord del i tu mas) entre PP i PSOE per fer parar els desnonaments a traves d'una moratòria de dos anys. No sabem encara en quines condicions, ni fins a qui arribarà a beneficiar però el que si que sabem es que la Asociacion Española de Banca ja ha alçat la veu per a aclarir que " la retroactividad atenta contra los principios básicos del ordenamiento español y «va contra la imprescindible seguridad jurídica que exige la actividad económica en un Estado de derecho». A més a més des de la patronal bancaria han afegit "que algunos de los cambios que ahora se barajan en el sistema hipotecario «podrían excluir en el futuro a amplias capas de la población del acceso al crédito» o «al menos restringir sus posibilidades de adquirir una vivienda» i en ningun caso deben tener carácter retroactivo".
Caldria que tota la societat prenguérem nota d'eixes morts i començarem a prendre consciencia d'aquesta situació que afecta a tants ciutadans i que demà podem ser qualsevol de nosaltres.
Cap comentari: