Sal·lus Herrero -El Punt Avui.- El 20 de desembre, el barceloní Félix Ovejero escrivia a El País un article ple de cinismes contra el català, instant —amb alguns sofismes i algunes argumentacions— perquè es respecte la sentència del Tribunal Constitucional i del Suprem contra el català com a llengua prioritària i vehicular a Catalunya.A València, la majoria dels 'ovejeros' són blavers secessionistes i en nom de la “llibertat” pretenen disgregar el “valencià” del català, per tal d'afeblir-lo i castellanitzar del tot els habitants del País Valencià amb l'excusa del particularisme regionalista.
Des de Barcelona estant (o Madrid), els Félix Ovejeros, Félix de Azúa o Fernandos Savaters, per tal d'atacar el català i impulsar la recastellanització de la societat catalana solen fer servir el “liberalisme” i l'argument de la llibertat entesa de manera individualista i descontextualitzada. A la manera del mercat a lo Adam Smith en allò de la mà invisible atenent les demandes individuals sense atendre a la història ni a la necessitat de reparacions ni compensacions per les vulneracions anteriors i actuals.
Aquesta gent, no vol tenir en compte, per a res, els més de tres-cents anys d'imposició de l'espanyol per la força de les armes i de les lleis “espanyoles” amb voluntat de genocidi cultural i lingüístic. Tampoc se'ls ha escoltat defensar el dret a la llibertat dels diputats i diputades catalanes, valencianes, baleàriques, basques o gallegues a parlar en la seua pròpia llengua al parlament de Madrid, Congrés i Senat, ni s'han queixat mai que al parlament Europeu, de Brussel·les i Estrasburg encara no siga possible expressar-se en català, perquè el català no és encara llengua oficialment reconeguda pels entrebancs que posa l'estat espanyol. A aquests amants de la seua llibertat, de la seua llengua i identitat, però no de la dels altres, no se'ls ha oït mai protestar perquè més de 120.000 alumnes demanen classes en la línea en valencià-català, però se'ls vulneren els drets sense que ni els tribunals de justícia, la premsa “espanyola” i els intel·lectuals espanyols s'esgarren les vestidures.
El senyor Ovejero anuncia —de manera semblant a com feia Franco— que en realitat el castellà seria la llengua “comuna” i amplament majoritària dels catalans, segons la pròpia Generalitat Catalana. No obstant, o millor dit, per això, —segons ell—, el català hauria de deixar pas al castellà i s'haurien de complir les lleis espanyoles en contra de les catalanes perquè l'espanyol esdevinga prioritari i vehicular a les escoles de Catalunya. Això de l'espanyol com a llengua 'comuna' dels catalans, no els sona a allò del dictador d'”españoles todos”? Diu que desconfia de les dades que afirmen que l'alumnat català aprèn el castellà bé i assegura que les dades no quadren al relat nacionalista, perquè afirma que l'informe PISA es fa en català i no mesura la comprensió lectura en castellà. Denuncia les que considera “rigideses” escolar per atendre l'alumnat que demana ser escolaritzat en castellà, s'acarnissa amb el secretari de Política Lingüística, Bernard Joan, per defensar la immersió lingüística i es pregunta, qui no respecta la identitat?
Anem a veure. La immersió lingüística a Catalunya ha sigut avaluada i elogiada pels experts en sociolingüística i plurilingüisme, d'organismes europeus i internacionals, com un procediment respectuós amb l'aprenentatge de llengües i de socialització de l'alumnat a Catalunya, vinguen d'on vinguen. La immersió lingüística ha evitat la dualització, la guetització i l'arraconament del català, com s'ha aconseguit al sistema educatiu al País Valencià amb les dobles línies, que deixa a una part nombrosa d'alumnat sense la competència per fer servir almenys les dues llengües cooficials, com passa a València, sense que ningú dels intel·lectuals espanyols favorables a la llibertat, la igualtat i el bilingüisme, ho denuncien.
Perquè, en realitat, a aquests “intel·lectuals” els en refot que s'extermine el català de València o a tot el domini lingüístic. Segurament, el que cerquen és que s'extermine del tot al País Valencià i a les Illes, per passar a centrar els seus atacs al sistema educatiu de Catalunya, per, amb l'excusa de la “llibertat” d'elecció lingüística individual —desproveïda del context social i comunitari— aconseguir una important i definitiva espanyolització de la societat catalana.
No sóc cap expert en lingüística i no vull pontificar sobre qüestions que no sé en detall. Si realment existeix alguna 'rigidesa' didàctica en el tractament de l'alumnat que procedeix d'altres països, siguen d'Espanya, d'Àfrica, d'Àsia, d'Austràlia o d'Amèrica —i convé per raons pedagògiques— adaptar-se més adequadament a les seues llengües maternes i introduir-los en el català d'una manera més progressiva, que s'estudie i que s'esmene, per millorar-ho. Cas que hi haja alguna deficiència de tipus pedagògic, i calga incrementar els mitjans i el personal capacitat, si fos possible per aconseguir uns resultats acadèmics i educatius millors. Sense “tràgales” de cap tipus.
Si jo haguera vingut d'un altre país a Catalunya o al País Valencià o me n'anés a viure a un país que desconeguera la llengua del tot, el que voldria per a les meues pròpies filles, —deixant de banda consideracions “polítiques”— és que s'adaptaren el més ràpidament possible a la llengua del país on haguérem arribat, que l'aprengueren del tot i que dominaren el màxim de llengües amb la major competència i habilitat cognitiva.
Cap comentari: