¡Desperta Ferro!

Al Genet.- Al crit de ¡Desperta Ferro! es llançaven a la lluita els almogàvers, milícies d'infanteria de l'antiga Confederació Catalano-Aragonesa, que contractats per l'Imperi de Bizanci en la lluita contra els otomans varen ser traïts pels bizantins que assassinaren al lider de la Gran Companyia Catalana, Roger de Flor, i a un centenar dels seus caps. La historia, de vegades, ens porta a fer comparances de unes situacions que òbviament son diferents a altres però és que quan al pitxer ple li s'afegeix una gota d'aigua de més, acaba desbordant-se i és que la paciència no deu de confondre's amb l'estúpida indolència del que es dona per vençut. Perquè dic jo ¿estem vençuts? o veritablement la nostra indolència està portant-nos a acceptar tot quant altres fan sense atrevir-nos a cridar ¡PROU!.

¿Serà necessari un ¡Desperta Ferro! per a eixir tothom al carrer i parar a eixa gran part de la classe política que s'ha instal·lat a la corrupció com una solució a les seues mancances? No crec que al viure i veure tots els desgavells que fan alguns amb els nostres diners fent-los aparèixer i desaparèixer com si de veritables  mags es tractaren, ens porte a acostumar-nos i tancar-nos dins de la nostra indolència. ¿Com, si no, pot esser que a tan sol uns mesos de l'arribada del nou Govern, hajam passat d'una mala situació a una situació tan critica?

És inacceptable que ens retallen drets en sanitat i alhora es donen a la iniciativa privada uns hospitals pagats amb diners públics.

És inacceptable comprovar la institucionalització de barracons a l'ensenyança, mentre malbaraten milions d'euros amb obres faraòniques que a res cal reparar.

És intolerable tot el muntatge organitzat per rebaixar-nos sous i pensions mentre que altres s'enriqueixen i viuen com a reis.

És de jutjat de guàrdia imposar-nos unes taxes judicials que tan sol deixen opció a la justícia als rics i a la resta ens fan renunciar a ella.

És indecent veure com omplen les institucions on governen de familiars i amics, mentre milions d'aturats malviuen.

És indecent veure com qualsevol polític que és retirat o cessat troba ocupació immediatament mentre els nostres joves tenen que cercar feina arreu del mon.

És indecent veure com polítics imputats per presumptes corrupcions continuen essent enardits per tota la clac dels seus partits.

És indecent que trobats en falta i acusats pels altres, la seua defensa estiga en el "i tu més".

És indecent que els nostres impostos no reverteixen a la millora dels serveis públics.

És indignant que mentre ens augmenten els preus de la benzina i dels transports públics, ells defensen el seu dret a viatjar en classe preferent, pagat amb els diners de tots.

És indignant que ens parlen d'honradesa i de la seua paraula quan ens han mentit tant i en tot allò que ens varen prometre.

És indecent, és inacceptable i és intolerable que mentre a tothom, de bona gana o sense ella, ens fan prémer-nos el cinturó, per a la classe política dirigent pareix que no existeix la crisi. ¿Perquè, a certs nivells, tot son presumptes imputacions i a la gent del carrer li cauen les sancions i les condemnes? ¿Perquè quan es detenen a persones de poder econòmic n'hi han errors judicials que els posen al carrer? ¿Perquè presumptes delinqüents relacionats amb el PP obtenen ràpidament la llibertat? ¿Que està passant a aquest país? ¿Cap a on estan dirigint-nos? ¡Desperta Ferro!, cal despertar i dir-los clar i ras que estem farts de xerraires de fira.  

Si ¡Desperta Ferro! Cal repetir-ho una i mil vegades perquè a nosaltres, com als almogàvers, també ens han traït aquells amb qui havíem dipositat la nostra confiança, no son els nostres gestors perque  mai no han gestionat res que no haja estat el seu propi interes i amb la veu i el vot podem aconseguir rebutjar la mentida i la corrupció.

Gal, Filesa, Naseiro, Pallerols, Lino, Villalonga, ERES, Gürtel, Palma Arena, Pretoria, Brugal, Fabra, Emarsa, Baltar, Noos, Pokemon, Gao Ping, Bankia, Barcenas, aquestos són alguns dels entramats que com a trencaclosques han anat i van embrutant la política de l'Estat des de 1975. ¿Que més es necessita per a despertar i rebutjar tanta misèria?