Les dones no som responsables de 'l’estafa financera', som part necessària per un canvi imprescindible. per Pura Peris

Al voltant del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, les dones de tot el món sortim al carrer en un dia ple de reivindicacions, on recordem a milers de dones, la majoria anònimes, que s’atreviren a trencar esquemes transgredint els límits de les convencions socials desafiant l’imaginari masculí amb nous estils de ser persones. No va ser per elles gens senzill el camí a l’inrevés es van trobar amb resistències de tot tipus, de l'entorn social, privat, i fins i tot, amb la represàlia política. Gràcies a l’empenta d’aquestes dones, avui les dones del primer món, com ens diuen,  hem avançat cap a la igualtat però no podem oblidar en cap moment que més de 100 anys després de la primera manifestació en el Dia Internacional de la dona treballadora i més de 80 anys d’aconseguir el dret al vot, moltes dones arreu del món encara pateixen els efectes de la societat patriarcal, masclista, violenta i dominadora.

És per això que no podem si no aprofitar cada dia de l’any per  ser les mans, les cames, la  veu de totes les dones maltractades, violentades, mutilades, venudes com mercaderies, explotades sexualment o assassinades arreu del món i sobre tot reivindicar en el 8 de març el dret de les dones a formar part de la solució que a la “anomenada crisi” s’ha de donar imprescindiblement si volem aconseguir un món just, radicalment democràtic, igualitari, lliure  i en equilibri amb la natura que l’envolta.

Dona, verda i rebel com sóc crec que la perspectiva ha de ser des de la globalitat sense oblidar en cap moment que aquesta globalitat no s'aconsegueix sense passos decidits i concrets d'actuació local.En efecte, la nostra participació, com dones, és imprescindible en el timó de la nostra vida diària i en l'elaboració de polítiques, des del nostre poble, la nostra ciutat, la nostra comunitat fins polítiques nacionals i internacionals.

A nivell global, les causes fonamentals de la crisi, a més del nostre govern corrupte, podem situar-les en múltiples fronts, en el militarisme i la seva despesa desorbitada i innecessària, el deute, les polítiques comercials de les multinacionals, les polítiques neoliberals, les decisions injustes del Banc Mundial, el rescat als bancs en lloc de a les persones.

Al nostre país, i als estats de l’entorn europeu, el que venim patint és en nom de la "crisi" la imposiciód’un conjunt de mesures que suposen un canvi de model planificat on s'estan agreujant les desigualtats socials i que repercuteix més sobre les dones, diferències salarials injustes, l’eliminació d'ajudes socials que afecten en major mesura a les dones, la precarietat i la temporalitat en els llocs de treball, en definitiva unes clares polítiques neoliberals que desmantellen l'Estat del Benestar desmantellant els serveis que, tradicionalment, estan feminitzats: educació, sanitat, polítiques socials, atenció a la dependència, etc.

Aquesta desfeta de l’Estat del Benestar es pot veure agreujada més encara si s’aprova la reforma prevista amb el projecte de reforma de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local, que va ser aprovat pel Consell de Ministres del passat 15 de febrer, projecte en el que es pretén la reducció general de les competències municipals entre d’altres previsions, i que va a afectar especialment a les dones.

Perquè especialment a les dones? Perquè curiosament les competències municipals que elimina per municipis inferiors a 20.000 habitants, com la majoria dels que conformen la nostra comarca El Camp de Túria i moltes altres més a tot el País Valencià, son les referides a educació, polítiques d’igualtat, serveis socials. El municipis de més de 20.000 habitants no queden millor parats, sols podran fer polítiques en aquestes matèriesper delegació de la Comunitat Autònoma.

La restricció de competències plantejada, és un atac frontal a l’autonomia municipal impedint complir i fer complir el mandat constitucional previst a l’art. l'article 9.2 de la Constitució de promoure activament la igualtat, contravé la Carta Europea per la igualtat de dones i homes en la vida local, que promou les polítiques municipals d'igualtat i  dificulta el compliment de la Llei integral contra la violència de gènere del 2004, on l'article 19, per a l'assistència social integral, exigeix la concurrència dels ajuntaments.
    I el que és més greu, la projectada reforma és un càstig directe sobre les dones de la nostra comarca i la majoria de les dones del conjunt del país, les restriccions municipals suposaran clarament una discriminació de les dones del medi rural, una reducció d'esforços igualitaris i un allunyament definitiu de les decisions polítiques respecte a la ciutadania. Després de més de 16 anys de Govern del PP al País valencià i les seues nefastes polítiques en educació, serveis socials i igualtat podem dir que amb aquesta reforma es donarà sens dubte el tir de gràcia a l’estat del benestar: primer vingueren els retalls estatals, després els autonòmics i finalment amb la reforma la mort l’Administració local, la més propera a la ciutadania.
Dona, Verda i Rebel, continue reivindicant la consecució d'un model de desenvolupament sostenible, basat en formes de vida sostenibles, incloent l'accés lliure a l'aire, a l'aigua, als aliments, a l'habitatge, la salut, l'educació, la informació, la participació, la llibertat i la integritat espiritual i cultural.La llibertat i un medi ambient sostenible depèn de la pau mundial, del cessament de l'escalada armamentista i proves nuclears, de la fi del militarisme i de la injustificable generació i incineració de residus nuclears, de la fi del consumisme opulent,  del respecte als pobles i la seva cultura.

Dona, Verda i Rebel, continue reivindicant una remuneració justa i unes condicions de treball segures, a igual lloc de treball igual salari. Hem manifeste contra la discriminació per motius de sexe, raça, religió, orientació sexual i exigeixc que la societat condemne la violència masclista dins i fora de la llar.

El Dia Internacional de la dona treballadora és la data propícia per manifestar la voluntat de frenar les retallades en general i, especialment, en polítiques d'igualtat i mostrar la voluntat ferma, perquè la igualtat de les dones no siga la diana de totes les polítiques de "austeritat" de les administracions.