Rebuscant en els meus cds, intentant localitzar un document perdut, m'he trobat com en les butxaques d'un pantalò vell- parafrasejant al cantautor- la vesprada que passarem caminant,amics,per la vida, obra i trajectòria vital d'un dels pocs savis que teniem al món, José Luis Sampedro. I no he pogut evitar traslladar les imatges i les veus que em venien al cap al paper per tal de compartir-les amb vosaltres.
Ho recordeu veritat?, Va ser el 20 de juny de 2008, el centre soci cultural de gom a gom, la gent espectant es va quedar bocabadada quan aquell home menut, eixut per l'edat a l'obrir la boca va crèixer com els gegants. Quina meravella! quin luxe! No donaré mai suficientment les gràcies a Jose Lorente, Regidor de Cultura, per fer possible l'existència d'un espai encisador com és " tardes de libros" espai al qual vingué José Luis Sampedro i a Luis Andrés, encarregat de dur a terme aquest espai per permetre'm gaudir d'aquesta parella meravellosa. Sí parella, doncs José Luis Sampedro venia amb Olga Lucas,la dona que va fer possible que el que era un encontre entres dos erudits es convertira en una obra plena d'emotivitat, raonaments, reflexions, d'amistat, de vida i de mort. Sols una persona sàvia, com ella qualifica a José Luis Sampedro i a Valentin Fuster protagonistes del llibre "La cienca y la vida", podia ser capàç de dur a terme tan gran feina.
Aquella vesprada de llibres crec que vaig aprendre moltíssim...i sobre tot vaig respirar humanitat que es vessava per tots els porus de les dues pells que intentaven atrapar dos espirits indomables, serés i lúcids, molt lúcids!
A mi sempre em quedarà el record, i la força que em donaren unes paraules que passaren tímides quasi com de puntetes per la sala però que continuen resonant en el meu cap: l'home ha de ser responsable amb la societat en la que viu i saber que l'herba per menuda que siga si la deixen crèixer es fa gran molt gran, moltes herbes juntes poden fer-se arbres i arribar a ser "drago canario" quasi res!! Aquesta idea col.lateral a a xerrada d'aquell moment, unida a la seva idea clara de que l'economia estava per servir a la societat i no a l'inrevés com no podia ser d'altra manera, va fer que José Luis Sampedro, les seues opinions, foren el motor dels moviments ciutadans d'indignats.
José Luis Sampedro ens ha donat una nova lliçó d'humanitat i de com hauriem d'entendre la vida amb la seua pròpia mort, home conseqüent fins el final no volia homenatges,volia anarse'n tranquil sense rebombori ni publicitats. ni pre mortem ni post mortem, la senzillesa feta humanitat!! I la seua vidua, Olga Lucas, així ho ha fet. Per sempre José Luis Sampedro, OIga Lucas, una abraçada!
Ho recordeu veritat?, Va ser el 20 de juny de 2008, el centre soci cultural de gom a gom, la gent espectant es va quedar bocabadada quan aquell home menut, eixut per l'edat a l'obrir la boca va crèixer com els gegants. Quina meravella! quin luxe! No donaré mai suficientment les gràcies a Jose Lorente, Regidor de Cultura, per fer possible l'existència d'un espai encisador com és " tardes de libros" espai al qual vingué José Luis Sampedro i a Luis Andrés, encarregat de dur a terme aquest espai per permetre'm gaudir d'aquesta parella meravellosa. Sí parella, doncs José Luis Sampedro venia amb Olga Lucas,la dona que va fer possible que el que era un encontre entres dos erudits es convertira en una obra plena d'emotivitat, raonaments, reflexions, d'amistat, de vida i de mort. Sols una persona sàvia, com ella qualifica a José Luis Sampedro i a Valentin Fuster protagonistes del llibre "La cienca y la vida", podia ser capàç de dur a terme tan gran feina.
Aquella vesprada de llibres crec que vaig aprendre moltíssim...i sobre tot vaig respirar humanitat que es vessava per tots els porus de les dues pells que intentaven atrapar dos espirits indomables, serés i lúcids, molt lúcids!
A mi sempre em quedarà el record, i la força que em donaren unes paraules que passaren tímides quasi com de puntetes per la sala però que continuen resonant en el meu cap: l'home ha de ser responsable amb la societat en la que viu i saber que l'herba per menuda que siga si la deixen crèixer es fa gran molt gran, moltes herbes juntes poden fer-se arbres i arribar a ser "drago canario" quasi res!! Aquesta idea col.lateral a a xerrada d'aquell moment, unida a la seva idea clara de que l'economia estava per servir a la societat i no a l'inrevés com no podia ser d'altra manera, va fer que José Luis Sampedro, les seues opinions, foren el motor dels moviments ciutadans d'indignats.
José Luis Sampedro ens ha donat una nova lliçó d'humanitat i de com hauriem d'entendre la vida amb la seua pròpia mort, home conseqüent fins el final no volia homenatges,volia anarse'n tranquil sense rebombori ni publicitats. ni pre mortem ni post mortem, la senzillesa feta humanitat!! I la seua vidua, Olga Lucas, així ho ha fet. Per sempre José Luis Sampedro, OIga Lucas, una abraçada!
Cap comentari: