La campanya electoral que va portar al novembre de 2011 a la majoria absoluta del Partit Popular i que va convertir en president del Govern a Mariano Rajoy es va basar pràcticament en dos temes: l'augment de l'atur i la crítica a la situació financera del país. En el quart trimestre de 2011, la taxa d'atur era del 22,85% i hi havia 17,8 milions d'ocupats. La prima de risc va començar el 2011 en 250 punts bàsics i va tancar en 330, amb episodis de gran volatilitat en el medi.
Sobre què podrà centrar el PP la campanya electoral el 2015? L'índex d'atur va arribar aquesta setmana al 27,1%, amb una baixada en la xifra d'ocupats fins als 16,6 milions. La prima de risc ronda els 300 punts. És possible, i molt desitjable, que el 2015 el perfil de la situació econòmica, en termes generals, hagi millorat, però és poc probable que la xifra d'atur sigui menor a la del 2011.
De fet, les previsions del Fons Monetari Internacional, que és veritat que s'equivoca amb certa freqüència, però gairebé mai en grans diferències, indiquen que rondarà el 25,6%. És possible que per llavors el Govern hagi aconseguit baixar alguns dels impostos que ha pujat en els últims mesos, però tampoc és probable que aconsegueixi absorbir completament aquests augments. D'una manera o d'una altra, haurà "tocat" les pensions a la baixa i les prestacions d'atur hauran estat també reduïdes.
Tot això sembla indicar que el 2015 els ciutadans no sentiran que la situació econòmica de les seves llars hagi millorat, sinó que, especialment la classe mitjana, que per llavors haurà hagut de menjar-se els seus estalvis, se sentirà més empobrida que el 2011.
Sobre què farà llavors la seva campanya el PP? Quines poden ser les seves promeses? Alguns al Partit Popular hauran començat ja a pensar en com orientar la seva relació amb els electors, ja que no pot basar-se en resultats econòmics perceptibles pels ciutadans. El més freqüent en aquests casos és introduir temes de fort calat polític, de manera que, primer, l'electorat propi se senti reconegut, i segon, es plantegi una "alternativa" reconeixible i mobilitzadora d'aquestes classes mitjanes.
Què millor per al nucli dur de l'electorat popular que un programa que es basi en l'ordre i l'autoritat davant les protestes i que recuperi algunes arrels "catòliques", capaços d'assegurar-se, de pas, el suport bel·ligerant de la jerarquia eclesiàstica? I en aquest cas, què pot donar més satisfacció a aquest sector que l'impulsar l'ensenyament religiós a l'escola pública i retallar els drets de les dones a una maternitat lliure? Caldrà veure el text del projecte de reforma del dret a l'avortament que prepara el ministre Alberto Ruiz-Gallardón per valorar exactament la importància que tindrà aquest moviment.
Aquest programa, però, difícilment serveix per mobilitzar amplis sectors mitjans de l'opinió pública. Per a aquestes capes, alguns pensen que és possible que es toqui la fibra del nacionalisme espanyol, potser amb un projecte de reforma constitucional recentralitzador (que deixi al marge el País Basc i Navarra, sempre possibles aliats parlamentaris) i un discurs "regeneracionista" a l'estil clàssic. El nacionalisme espanyol sempre li ha donat bons resultats electorals al PP i al seu dia va constituir un dels elements més importants del discurs de José María Aznar.
És cert que en política dos anys i mig, el temps que pot durar aquesta legislatura (novembre de 2015 és el límit màxim), és una enormitat i que l'estabilitat financera europea no està en absolut garantida, però tot i així és segur que el Partit Popular està disposat a impulsar debats de fort contingut polític, capaços de neutralitzar o almenys pal·liar la discussió sobre el balanç de la seva gestió econòmica. Caldrà anar-se preparant per suportar el que se'ns acosta. Preparant-nos per no permetre que ens distreguin del que realment és la seva responsabilitat i el nostre futur.
l'article es publicà a I traducir Per Noucicle
Cap comentari: