L'h(ERÈ)ncia dels Molt Honorables d'Olivas i Camps a Fabra ( II ), per Vicent Luna i Sirera

 I com que Zaplana somniava en ser “Ministro”, va haver de passar-li el càrrec provisional de Molt Honorable a José Luís Olivas, el qui havia sigut el seu Conseller d'Economia i Hisenda. El seu mandat va ser breu, del 24 de juliol dels 2002 a l'abril del 2003 que es van convocar noves eleccions, però l'augment del deute no va parar. Quan abandonà la presidència ens deixà també un deute de 7.865 milions d'euros, el 10,7% del PIB. Però aquest advocat, aprenent d'economista, també va ser recompensat pels seues serveis prestats. En gener del 2004 fou nomenat president de Bancaixa. Entenia tant d'economia que, en esclatar la crisi financera, es destapà la dolenta situació en la qual es trobava Bancaixa.

Ell va ser l'impulsor de la seua fusió amb Caja Madrid i altres entitats, que donaren lloc a Bankia, de la que fou nomenat vicepresident. A més a més l'any 2011 el Banc d'Espanya va haver de nacionalitzar el Banc de València, sent Olivas el seu president. I el maig del 2012 el Govern va anunciar la intervenció de Bankia. Així doncs, a més del deute esmentat que ens va deixar, a José Luís Olivas els valencians li hem d'agrair que ens deixara sense Bancaixa i sense el Banc de València. I ell? Sense cap problema, és beneficiari, com a vicepresident que fou, d'un pla de pensions de 2,9 milions d'euros. Com ho veieu?

Però no va passar res de res, tranquils que el moll encara hi pot prestar molt més. L'any 2003 hi van haver noves eleccions, i com que això de fer diners fàcils sembla que ens agrada als valencians, doncs vam tornar a votar els populars. Zaplana se n'anà a Madrid, però sabia molt bé qui deixava. Francisco Camps, que havia sigut el seu Conseller d'Educació i que mai va permetre que li digueren Francesc, els substituí com a nou President de la Generalitat, càrrec que ocupà fins el 2011.

L'etapa de Camps ha estat la més nefasta, a tots els nivells, per al nostre poble. Es balafiaren milions i milions d'euros, es controlà i manipulà els mitjans de comunicació, en especial RTVV, perseguint entitats culturals i cíviques que defensen la nostra cultura, menyspreant i oblidat els nostres cantants, músics i escriptors.... A més a més, seguint l'exemple de Zaplana, la majoria de consellers, presidents de les Diputacions, alcaldes, i fins i tot els mateix Honorable, han estat, o estan, implicats en casos de corrupció: Gürtel, Nóos, Brugal, Fabra, Emarsa, Cooperació, Bárcenas...., un autèntic escàndol!!

El 20 de juliol del 2011 el Molt Honorable va haver d'anunciar la dimissió a causa dels seus problemes amb la justícia relacionats amb casos de corrupció. Una vegada més, el partit, el Govern..., l'Estat (i la justícia?) van saber recompensar-lo, declarant-lo no culpable de les acusacions pel cas dels vestits, i nomenant-lo membre nat del Consell Jurídic Consultiu, a més de diputat en les Corts Valencianes.

Ara comprenem molt millor aquella frases que va dir: “Amiguito del alma te quiero un huevo”, i li hauria de caure la cara de vergonya quan va dir aquesta altra: “el govern valencià és el més transparent d'Espanya i Europa”. Durant el seu mandat el País Valencià va superar totes les línies roges permeses en economia, deixant-nos, en juny dels 2011, un deute de 21.092 milions d'euros, ni més ni menys que el 20,6% del PIB.

Com ja hem dit, el 28 de juliol del 2011 Alberto Fabra, llavors alcalde de Castelló, va substituir a l'imputat Francisco Camps. Fabra ha hagut de fer front a l'herència enverinada que li deixà Camps, a més de plegar-se a les exigències, en retallades de tot tipus, imposades pel Govern de Rajoy. Així, tot i que amb la boca petita diu que els valencians estem mal finançats, no ha dubtat ni un moment en retallar en Sanitat, Educació, Serveis Socials, Investigació... En març del 2013 el deute que teníem els valencians i valencianes era de 29.437 milions d'euros, el 29.3% del PIB.

Comtat i debatut, el president Alberto Fabra va arribar a dir: “Jo també tinc un ABC per a la Comunitat Valenciana: austeritat, benestar dels ciutadans i esforç”. Molt bé Honorable President, aquesta música ja l'hem sentida massa vegades. Els valencians i les valencianes portem 30 any d'austeritat i esforç.

Austeritat i esforç pagant religiosament a l'Estat els nostres impostos, perquè altres comunitats autònomes se'n beneficien. Austeritat i esforç en aguantar aquest descarat espoli fiscal producte dels governs del PSOE i del PP. Els valencians ja n'estem més que farts de tanta austeritat i esforç que ens ha portat a aquest atzucac: segona autonomia més endeutada, la primera respecte del PIB, la darrera en assistència sanitària, la primera en nombre d'immigrants (16,8%).

Aquest injust finançament ens ha portat a situacions dramàtiques com les que ens alerta la Creu Roja, una de cada tres persones a las que atén s'hi troba en “risc extrem d'exclusió”. Però a més a més som la primera en fracàs escolar i a la cua en inversió per alumne, la vuitena en hàbit lector....i a sobre , per acabar-ho d'adobar, amb més de 727.500 persones, el 29,19% de la població, que estan aturades.

Encara voleu més austeritat i esforç? El balanç que ens han deixat els Molts Honorables d'aquests 30 anys és francament decebedor. No creieu que en 30 anys ja en tenim més que prou de populars i socialistes? Els valencians haurem de fer un pensament. Segurament és veritat que ens deixem estirar massa, però mai és tard per dir que ja n'hi ha prou! Necessitem més que mai polítics valencians, de casa nostra, que tinguen un veritable projecte de País, que defensen ací i on siga els nostres interessos.

Estem farts de partits que, al llarg d'aquests anys, ens han demanat austeritat i esforç perquè altres tingueren benestar. Vicent Andrés Estellés, un dels millors poetes que hem tingut i que enguany celebrem el seu Any Estellés, ho resumeix molt bé en aquests versos:

“Valencià sóc, de soca i arrel,

i fondament em dec al meu País

comunitat d'afanys i d'esperances.
El meu partit és el del meu País"