Al Genet.- Com les investigacions que els ociosos i saberuts representants polítics que ens ha tocat patir ens estan portant a descobrir en quin període del plistocè s'enroca l'origen de la llengua que uns conreem i altres utilitzen per a fins polítics i com al Palau del carrer Cavallers no hi ha ningú amb una mica de seny que els puga fer retornar d'eixes incursions pseudo-culturals, ara va i resulta que amb tanta obsessió malaltissa que han mamprès, els esmentats picabaralles de sempre, volent endevinar quin és el sexe dels àngels per aixi aconseguir raons que els aclareixi l'antiguitat, per diferenciar-la de qualsevol altra, de la llengua que parlem els valencians, estan abocant-se en un atzucac que ni ells podien imaginar. L'origen ibèric, en algunes ments molt llestes del Cap i Casal, que atribueixen a la llengua majoritàriament parlada a les nostres terres els ha dut necessàriament a tenir que acceptar que els ibers, un poble que "ja" s'expressava en iberic-valencià, anaren fent assentaments al llarg de la costa mediterrània d'aquesta Península i formant un entramat de pobles que molt bé podríem denominar els Països Ibèrics, un nom amb clares i perilloses connotacions per a eixa troupe d'intel·lectualoides de carreró.La tafaneria prehistòrica-lingüística de tan il·lustres erudits que sacsegen la cultura com qui sacseja un sac de garrofes ens ha portat a tenir l'ocasió de conèixer altres estudis més seriosos sobre els ibers i la seua llengua, l'iber o ibèric, una llengua preromana i aïllada de la que poc o res s'ha pogut saber i que era parlada pels pobles ausetans(Vic), ilergets(Lleida, Osca), indigets(Girona), laietans(Barcelona), cossetans(Tarragona), ilercavons(Castelló, Tarragona), edetans(València, Castelló, Terol) i contestans(València, Elx, Cartagena). Altres hipòtesis també parlen de textos ibèrics trobats al País Valencià, Aragó, Catalunya i sud de França, o de la parla d'eixe grup ètnic que s'hauria estès des d'el Pirineu Oriental cap al sud i migdia.., ¿qui anava a pensar que els blavers podien acabar sent els mes catalanistes del nostre País?. "Aleshores, no es tracta d'un invent actual de polítics ociosos? de cap manera. De fet, aquesta teoria fou defensada a principis del segle XX per il·lustres estudiosos, polítics i investigadors catalans i valencians que cercaven les arrels de l'ètnia catalana en l'època dels ibers. Un dels qui formulà la hipòtesi d'una unitat etnològica i lingüística ibèrica, origen de la llengua preromana parlada als territoris ocupats pels ibers, fou Enric Prat de la Riba en la seua obra La nacionalitat catalana". La llengua ibèrica tindria el seu origen al nord de Catalunya, on es documenten les inscripcions ibèriques més antigues (Ullastret), i la seva expansió en direcció nord sud s'hauria produït mitjançant moviments de població amplis en temps no gaire anteriors als primers documents escrits, potser en el s. VI a. C., ja que la llengua ibèrica apareix homogènia als textos coneguts.
Com ens estan demostrat aquestos botiflers de via estreta, ¡no cal teoritzar més!, si valencià era la llengua que parlaven els ibers al s. VI a C. i ibers eren els pobladors des d'el Segura fins al sud de França, tots parlaven una llengua comuna, tots eren un mateix poble i per si algun dubte ens quedava, els defensors de lo Regne ens estan donant arguments, i molt seriosos, per a quasi poder assegurar el naixement d'uns Països Ibèrics que en cap moment de la nostra historia ningú mai ha pogut eliminar. Fent prehistòrica-ficció deuríem de constatar que els tantes vegades proscrits Països Catalans ja eren una realitat en aquells segles anteriors a l'existència de Crist, un descobriment que devem agrair als Srs. Bellver, Castellano i cia.
Molt sovint es dona el cas que a nombrosos i honorables membres( i membras) d'aquesta intel·lectualitat regnícola mai els hem oït dir ni mu en la llengua dels ibers, el que pot ser per dues raons lògiques o pertanyen a algun altre grup ètnic o tenen guardada la llengua en boletes de càmfora i és que la veritat siga dita tenen tanta merda i corrupció entre les seues files que no els queda temps per a res que no siga inventar novel·letes de Marcial Lafuente Estefania, el seu nord està en perpetuar-se i treure-nos qual ulls de Guadiana els perillosos fantasmes que poden venir de més enllà del Cenia.
Ara ja sabem que ni romans, ni bàrbars, ni musulmans, ni castellans han pogut ofegar-nos i malgrat eixa interrupció de segles, aquells pobles soterrats han tornat a fer ressonar la seua llengua, la ibèrica, ¡és clar!. Ja vegeu, per tant, que els valencians parlem iber, igual que els catalans. Visca la llengua comuna! Tant de fugir del foc per caure a les brases! Què hi farem!
Cap comentari: