Al Genet.- 'Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació i en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural'. Aixi ho proclama l'Article Primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que les Nacions Unides van proclamar a l'any 1966 i al que es va adherir l'Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977.
Aquest és un article d'obligat compliment que no admet alteracions al seu contingut o com es diu al Dret Internacional General és un article ius cogens. Amb la norma ius cogens qualsevol acte que siga contrari a la mateixa podrà ser declarat nul, ja que empara els interessos col·lectius de tot un grup social i jeràrquicament es troba per damunt de la resta de disposicions de l'ordenament.
Segons la Carta de les Nacions Unides els estats que han signat el Pacte tenen l'obligació i responsabilitat de respectar i promoure el dret a l'autodeterminació dels territoris que administren posant a llur disposició tots els medis legals encaminats a aconseguir fer realitat les voluntats dels seus ciutadans, diu el jutge Santiago Vidal, al fer referencia al dret a decidir: "La legitimitat de la voluntat democràtica d'un poble passa per sobre de la legalitat constitucional de l'Estat", qüestió aquesta que a l'Estat Espanyol s'oblida sovint o més bé s'ignora passant per sobre tots i cadascun dels pactes internacionals signats. A l'Estat que conformem els diversos territoris o nacionalitat mai s'ha volgut acceptar aquesta diversitat cultural, sumant sempre cap a un centralisme espanyolitzant d'altres èpoques pretèrites, no és que amb açò tracte d'acusar a cap partit en concret, ja que l'autodeterminació dels pobles és vista amb la mateixa intolerància des de qualsevol partit estatal, de dreta o d'esquerra, que tinga el seu Cap a la Moncloa.
Si aquells que hem donat els poders a uns representants polítics que se senten als escons del Parlament Espanyol, per a defendre els nostres interessos, considerem que avui és el moment de parlar d'altres coses, caldrà que per coherència democràtica es posen a la feina encara que aquesta reivindicació ens puga portar a parlar d'independència perquè acceptant que per arribar a la independència cal saltar-se la legalitat; si un ciutadà se la salta és un delicte; si ho fan 150 persones, és un problema d'ordre públic; però si ho fan un milió o cinc milions, no es pot aturar.
El dret a poder decidir o el dret a l'autodeterminació són poders que en una democràcia està en les mans del poble i per tant tenim dret a poder decidir sobre tots els temes col·lectius i més quan del que es tracta és de decidir sobre el futur del seu poble. Al segle V aC, mentre a Ibèria s'inventaven el valencià, a Atenes els grecs començaven a usar la paraula demokratia (demos=poble, kratós=poder) el poder del poble, el que ens deixa clar que les decisions no les pren ni una ni deu persones sinó que és una atribució que ens correspon a tots els ciutadans per majoria i per majoria els ciutadans de Catalunya volen decidir lliurement el dret al desenvolupament econòmic, social, cultural i polític de les seues institucions. El sentiment de l'independentisme en els catalans no és cosa de quatre dies, si tant són criticats ¿que por existeix a acceptar el seu dret a decidir? amb postures tan radicals exportades des de Madrid se'ls està portant a un atzucac que no més els deixa una eixida, la via catalana cap a la independència.
Cap comentari: