El nostre dret a decidir per Al Genet

Al Genet.- Cada any i als voltants del 9 d'Octubre els ajuntaments del País Valencià s'afanyen a organitzar alguns actes per donar-li una certa significació a aquesta data que,segons consta al Llibre dels Feyts, fou el dia que Jaume I al cap de les tropes cristianes feu l'entrada a la ciutat de Balansiya. No cal recórrer molts camins per adonar-se que aquestes celebracions són com aquell "pan y toros" de la dictadura, les paelles, les dansades, els actes religiosos i tot un fum d'esdeveniments que organitzen els consistoris, són eixe complement necessari per a què els valencians passem la jornada sense pensar un instant que és allò que s'està commemorant, res importa el significat polític de la Diada o el moment tan oportú que pot estar vivint el nostre poble i estem deixant passar.

Avui el partit que ocupa la Generalitat i que a més està sostingut pe un blaverisme del tot reaccionari, ens ha despertat sacsejant el conegut i grapejat fantasma de Catalunya, els militants del partit Popular, mancats d'enginy, ens han llegit un manifest d'exaltació "de la señas de identidad" de les seues senyals, perquè són les seues, ja que els altres encara no hem dit la nostra. 

Aquests xicots tan acostumats a cridar traïdor a tot aquell que no pensa com ells i acostumats com estan a alçar el braç dret formant un angle de 45 graus com si de titelles es tractaren, han trobat la solució al seu possible fracàs electoral en el repetitiu discurs de l'anticatalanisme i dels símbols d'identitat que tan bé els ha anat per a treure vots furgant entre els legítims sentiments de tants valencians.

Aquesta gent i Fabra al cap no hi eren, per raons òbvies, als anys seixanta. Ells no saben ni els pot importar gens quin era l'acte de la Senyera en plena època franquista. Ells no saben ni els pot importar gens quina i quanta gent hi era a aquella processó cívica. Si donem una rapida ullada, podem recordar com darrere de la Senyera de la Ciutat i darrere dels Gremis desfilaven, senyera sense blau a la mà, un nombrós grup de nacionalistes d'esquerra, un grup de gent lluitadora que ha estat la llavor dels fruits que estem recollint avui, malgrat els entrebancs trobats al camí. Aquells, que eren i són els que replegaren la torxa d'un valencianisme plural, històric i sense exclusions que han defés la simbologia i tot quant significa la identitat del País Valencià. Que ens venen ara a dir-nos que som i que devem ser? És una qüestió tan clara com l'aigua, som valencians i per extensió també catalans i també balears, per quins set sous ens treuen això de "valencianismo util y integrador", eixe esquifit valencianisme és el que ens està deixant el país exhaurit i despersonalitzat. Mai haguéssem pogut imaginar que amb la vinguda de la democràcia ens anaven a trobar rodejats de mandres, balafiadors i corruptes amb la clara intenció de tractar de fer-nos desapareixer com a poble diferenciat.

Com ha dit no fa gaire una coneguda periodista "Hay que combatirles sin piedad en todos los campos, porque intentan romper la convivencia pacifíca y los vinculos indisolubles de los pueblos de España", això mateix, devem estar desperts i combatre'ls sense por amb les armes de la raó i de la cultura, perquè la seua obsessió no és altra que espanyolitzar-ho tot, encara que per això hagen de trencar la convivència dels diversos pobles de l'Estat amb el nacionalisme excloent de la indissolubilitat de la seua Espanya.

Avui molts centenars eixiran al carrer a escridassar als que no pensen com ells, però per a molts més s'ha obert una via, és la via cap al nostre dret a decidir que volem ser i en qui volem estar.

Nosaltres som poble i res més que poble i el nostre futur és ser poble.

Al Genet, és un dels nous habitants de Camp de Túria, incorporats per l'extensió i creixement urbanístic. Va triar aquesta comarca provinent, precisament d'altres comarques valencianes, properes a l'Alginet
* Crònica agraeix a l'autor la seua incorporació a la nostra secció d'opinió de Camp de Túria