Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Llíria.... - àrea d'Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió
Opinió

quan finalment van venir per mi, ja no hi quedava ningú que pogués protestar, per Al Genet

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (1892 – 1984) va ser un pastor luterà alemany. Amb la graduació d'oficial naval va comandar un submarí durant la Primera Guerra mundial, més tard i acabada la Gran Guerra va dirigir el III Bataillon der Akademischen Wehr Münster que estava integrat dins l'organització paramilitar del Freikorps al Ruhr, especialment dedicada a la repressió contra els comunistes. Entre 1919 i 1923 va estudiar Teologia i ja com a pastor entrà a formar part del Moviment Evangèlic Alemany, moviment format per quasi totes les esglésies protestants regionals i que en un principi varen recolzar la política anticomunista, antisemita i alemany-nacionalista d'Adolf Hitler.

Al 1933 fart de la política totalitària i d'extermini oficial, va rebutjar el nazisme i es va oposar al control de l'església protestant pels nazis. Aquest va ser el motiu per a ser perseguit i empresonat durant sis mesos, més tard tornà a ser capturat per la Gestapo i enviat als camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau, on va romandre retingut fins al 1945.

No caldria parlar del clergue alemany Martín Niemöller, si no fos perquè al sermó pronunciat al Nadal de 1946 existeix un fragment, que erròniament se li atribueix a Bertolt Brecht, on ens assenyala que allò que no deu ser, és el que varen ser ells.

Quan els nazis van venir a cercar els comunistes, no vaig dir res perquè jo, no era comunista/ Quan van empresonar els socialdemòcrates, em vaig quedar callat, perquè jo no era socialdemòcrata/ Quan van venir a cercar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista/ Quan van venir pels jueus, no vaig dir cap paraula i vaig romandre callat, perquè jo tampoc no era jueu/ Però quan finalment van venir per mi, ja no hi quedava ningú que pogués protestar.

La manipulació que el PP està fent de qualsevol mitjà d'informació que pot controlar, és de tal indecència política que molt bé devia ser sancionada per eixa Llei de Seguretat que pretenen (amb la complicitat del nostre silenci) encolomar-nos. Les llibertats aconseguides al llarg de molts anys, i també de moltes vides, no poden ser anul·lades de cop per ningú i menys per els que no han estat recolzats per la majoria natural d'un electorat,  que no tenen, però que pretenen representar. Un partit i un Govern totalment deslegitimats per no haver complit la major part del seu programa i que s'han guanyat, per aquest motiu, el rebuig d'uns ciutadans que no podem mirar continuament cap un altre costat.

No podem callar quan des d'un partit amb poders institucional, i també infectat de càrrecs imputats (persones contra les quals es dirigeix un procés penal, per motius presumptament delictius), prenen les Institucions com si es tractara dels seus masos amb la gosadia de qui ho pot tot i, a més a més, traspassant perillosament la frontera de la rectitud política s'aventuren a legislar i decidir sobre allò que són els interessos irrenunciables d'aquest poble. Uns individus que demà poden acabar a la presó i que quan són condemnats van implorant indults, no poden treure pit d'una honestedat que no tenen i voler dir-nos, a més a més, que és allò que cal fer. Eixes són situacions que no podem observar des d'un cantó, són situacions que cal veure-les venir i fer-los front amb fermesa perquè un pas enrere, significa un pas perdut dels nostres drets.

De traïcions podríem parlar si als que han estat votats per gestionar i distribuir amb justícia els nostres diners, pareix que l'únic fi que els preocupa és aconseguir privilegis personals al preu que siga, i en la cursa per omplir la motxilla van mirant de reüll a aquells magistrats que, suposadament, diuen (i deuen) representar l'interés públic però, que contràriament a la raó per a la qual han sigut investits, han fet un gir de cent vuitanta graus i més aviat semblen advocats defensors que funcionaris de la Fiscalia al servei d'allò més just.

Que ens està passant? Estem veient com es detenen i penalitzen als que per dignitat es neguen a anar de genolls en ser atracats als seus més fonamentals drets, i si eixos detinguts responen a perfils de la ultradreta feixista són alliberats a l'instant. Quan s'acomiaden a milers de treballadors i es bonifiquen amb milions a qui han estat els seus botxins, que cal esperar per a cridar alt? No hi han tingut bastant amb els retalls a la Sanitat que ara es posen a escodrinyar entre els records del seu passat per a trobar altres motius inquisitorials que arraconen a molts a morir gairebé de gana? Que caldria fer davant dels beatífics adoctrinaments reaccionaris, que pretenen imposar als nostres fills? Caldrà que ens deixen eixutes les butxaques per tal de denunciar tantes arbitrarietats? o anem haver de suportar com tota reivindicació o actitud critica, del pitjor govern que mai ha tingut aquesta jove democràcia, és assetjada, il·legalitzada i fins i tot considerat terrorisme? Que els queda  més per destrossar d'allò que tots junts vàrem guanyar? Si mirem cap altre costat, quan el nus ens estiga prement tant el coll que ens falle l'alé, possiblement ja no hi haurà ningú que puga estar per afluixar-nos el llaç i dir prou.


Al Genet, és el pseudònim amb què és conegut un dels nous veïns de Camp de Túria. Originari d'Alginet, poble de la Ribera Alta, va decidir viure a la nostra Comarca en el moment del seu màxim creixement urbanístic.

* Crònica agraeix a l'autor la seua incorporació a la nostra secció d'opinió de Camp de Túria
Tags: , , , ,

Publicat per

Àgora CT. Associació Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes

1 comentari:

  1. És la por, ells saben transmetre-la,27 de desembre del 2013, a les 21:23

    Estan creant por i quan ja ho tenen afluixen simplement una mica. Al moment ens sembla que no són tan roins. És una tècnica usada en els interrogatoris franquistes i de dictadures. Segons sembla ho porten en l'ADN

    ResponElimina

2011 Organitzat per Àgora CT Associaciò Cultural per a promoure idees progressistes, sobre la base de l'article 20 de la C.E. i 19 de la Declaració Drets Humans"