Si esteu llegint aquesta publicació allò més segur és que tingueu una opinió formada sobre el patriarcat, sobre el feminisme, el “nosaltres parim, nosaltres decidim”, sobre l'impost de luxe dels tampons, sobre els micromasclismes, sobre la “crema” de sostenidors, sobre l'aparició dels “pantys”, sobre la maternitat mística i la maternitat real, sobre la amaternitat, sobre la minifaldilla, els joguets de color rosa, el maquillatge, les operacions de mamelles, les revistes de moda, Afganistan, les dones del PP, les dones masclistes, les dones homòfobes, els homes solidaris, la transsexualitat, la construcció cultural del gènere, Bordieu, Stuart Mill, les pel·lícules saudites sobre xiquetes que van en bici, la llei de quotes, la discriminació positiva, el sostre de cristal,el maltracte a les dones indígenes arreu del món, els abusos als camps de refugiats, la prostitució infantil, l'ablació del clítoris, els atacs amb àcid, les violacions, les violacions múltiples, les violacions i el posterior casament amb l'agressor, el tots i totes, el benvinguts i benvingudes, Mary Wollstonecraft, Maria Mercé Marçal...
En som sabedores, de tots els debats, de totes les lluites.
Per això, sense anar més lluny, avui he agafat el portàtil i m'he assegut al sofà. Les coses es comencen des del principi, m'he dit. He escrit “home” a la viquipèdia. Ha aparegut: “Home, ésser humà”. He teclejat la paraula “dona”. Ha aparegut el següent: Dona (desambiguació). Què vol dir això? Doncs que per a obtenir un millor servei, havia de concretar més. Havia de decidir a quina dona buscava, i les opcions eren les següents, ressaltades amb el blavet de l'hipertext: dona reclinada, dona amb lloro, dona llegint,dona amb una flor, dona i ocell, dona i aigua, dona llarga i prima, dona dorment, dona morta, Dama.
Si s'ha de concretar l'acepció, a un recull innocent i ben intencionat de propostes de recerca de la paraula “dona”, el llistat és ben clar: la dona apareix com a un subjecte passiu, com a leitmotiv de pintors, de compositors d'òpera, la representació de la casa i la calidesa de la família (quan està viva!).
Desambiguació, concreció, definició, implicació. No tan sols cal desambiguar l'article de la viquipèdia, també cal desambiguar la nostra situació. La nostra identitat i la nostra lluita. Desambiguar-se potser siga eixir al carrer, potser siga ser activa a les xarxes socials, podria ser trucar als mitjans, però hi ha una cosa segura: desambiguar-se és ser conscient de les estructures culturals, de gènere i socials que heretarà la teua filla i també el teu fill. Desambiguar-se és participar activament en tots els processos de canvi social, perquè tots van lligats, l'ecologisme, la distribució de riqueses, la distribució de rols culturals i l'alliberament dels pobles oprimits.
Desambiguar-se és aprendre a llegir, interpretar i analitzar el món en clau de gènere. Desambiguar-seés ensenyar els xiquets i les xiquetes a fer-se una motxilla de memòria històrica per tal que puguen situar-se al lloc que els toca dins la gran orquestra formada per tots els avantpassats, en altres paraules, per a que puguen caminar amb el cap ben alt i amb dignitat.
Dona, (desambiguació, ressaltat amb el blau de l'hipertext): dona ama del seu cos, dona que s'informa, dona que lluita, dona que estima lliure, dona independent, dona optimista, dona alliberada, dona conscient, dona sàvia, dona treballadora.
( De segur que tot això també ho sabíeu)...
Tània Casanova
Fundació Escola La Masia.
* Crònica agraeix a l'autora la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors. incorporant-se de tant en tant com a opinió convidada.
* Crònica agraeix a l'autora la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors. incorporant-se de tant en tant com a opinió convidada.
Cap comentari: