Al Congrés dels Diputats de Madrid podem contemplar el quadre La Batalla d'Almansa, on recreat pels pinzells del pintor Ricardo Balaca es recorda el moment que els exèrcits borbònics varen interrompre les legítimes ambicions del poble valencià, deixant-nos com a uns mers productors de riquesa per a 'engreixament d'una esquifida economia estatal, producte de l'ostentació cortesana i el malbaratament en absurdes aventures bèl·liques d'un estat en decadència. Mirar el quadre és imaginar el que podríem haver estat com a poble i el que ens han obligat a ser dins d'un país dirigit sota la monarquia absolutista dels Borbons.No podem passar per alt que ja al segle XVI, la rebel·lió dels agermanats va tenir unes conseqüències directes en l'acceleració del procés centralitzador de la monarquia autoritària i la pèrdua progressiva de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana deixant reduïts molts dels drets i privilegis del poble valencià però, aparquem per uns moments la historia passada i limitem-nos a l'actual realitat de poble conquerit i no vençut. Ni la pèrdua d'eixos drets, ni els darrers tres-cent set anys de greuges i sotmetiments a lleis i costums alienes a la nostra cultura, han estat suficients per a poder anul·lar la consciència que com a poble hem continuat tenint una gran part dels valencians.
No es pot tenir sentiment d'admiració i respecte per tot allò que es diu espanyol, si qui ens ho exigeix, ens obliga a renunciar als nostres més íntims sentiments culturals. No se'ns pot parlar de legalitat, ni de convivència entre tots els ciutadans de l'Estat i a continuació fer-nos emmudir. Deia Chomsky que "l'ús calculat de violència o d'amenaça de violència per a inculcar por, amb la intenció de coercir o d'intimidar governs o societats en l'assoliment de fites que són generalment de caràcter polític, religiós o ideològic és pur terrorisme", justificant així mateix que "qualsevol altra forma de violència o autoritat, és justificable si amb ella es pot evitar un abús d'autoritat molt més perniciosa".
L'article 17 de la Constitució Espanyola, assenyala que tot ciutadà té dret a la llibertat personal mentre no es viola la llibertat d'algú altre, doncs si algun no vols ser espanyol, no se'l pot obligar per llei.
Tot ciutadà nascut dintre el territori de l'actual Estat Espanyol té reconeguts, a l'article 20 i per això està protegit contra qualsevol acte violent de paraula u obra, els drets a expressar, reproduir i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions per mitjà de paraula o escrit sense cap tipus de censura prèvia, i ningú mai el podrà detenir si no ha caigut en la calumnia.
Estimar Espanya és impossible si davant tenim un nacionalisme espanyol tan excloent i intolerant que interpreta el dret a decidir dels altres com un exercici d'anti espanyolisme, eixe ultra nacionalisme no entén res que no siga el que ells pensen i ací, no existeix anti-res, sols volem que ens deixen ser el que nosaltres volem i desitgem ser. Tota pressió en contra no més porta a generar rebuig i augment d'independentisme.
Diu una dita popular valenciana que "De ponent, ni vent, ni gent, ni casament" i això em ve a la ment en recordar que els que avui diuen no, ahir deien sí. Al Congrés d'Octubre de 1974 fet a Suresnes, l'actual i integrador PSOE demanava el dret a decidir(o siga l'autodeterminació), com a solució al problema de les diverses nacionalitats que integren l'Estat Espanyol i al 27 Congrés del PSOE, en 1976 era aprovat que “el Partido Socialista propugnará el ejercicio libre del derecho a la autodeterminación por la totalidad de las nacionalidades y regionalidades que compondrán en pie de igualdad el Estado federal que preconizamos. La Constitución garantizará el derecho de autodeterminación”, manteniendo que “el análisis histórico nos dice que en la actual coyuntura la lucha por la liberación de las nacionalidades no es opuesta, sino complementaria con el internacionalismo de la clase trabajadora” Resolucions històriques que han esdevingut en no res a l'abandonar aquest compromís durant la passada Transició.
Als valencians ningú mai ens ha consultat si volíem Monarquia o República, als valencians ningú mai ens ha consultat si voliem formar part de la indisoluble unidad de la Nacion Española, als valencians ningú mai ens ha consultat si estem d'acord amb l'actual Estatut d'Autonomia, als valencians ningú mai ens ha consultat si preferiríem formar part d'un ens autonòmic més ampli conjuntament amb Illes i Catalunya, però alguns si han decidit que devem ser i com devem ser els valencians, on devem estar i quina és la llengua que devem de parlar.
El dret de lliure determinació dels pobles o dret d'autodeterminació és el dret d'un poble a decidir la seua forma de govern, perseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural i estructurar-se lliurement, sense intervencions externes i d'acord amb el principi d'igualtat. Carta de les Nacions Unides, Assemblea General de l'ONU, Pactes Internacionals dels Drets Humans.
* Crònica agraeix a l'autor la seua incorporació a la nostra secció d'opinió de Camp de Túria
Cap comentari: