Caminar per la desobediència per Vicent Luna i Sirera

Cada vegada som més els valencians i valencianes que estem més que farts de la situació social i política del nostre país. Aquests vint anys de governs corruptes del PP han aconseguit traspassar tots els límits possible de la decència, dignitat, i honradesa.Mentre els nostres governants s'han dedicat a ofrenar noves glòries, untar-se amb recursos públics, malbaratar la nostra hisenda i endeutar-nos fins el coll, les entitats cíviques i els moviments socials hem respost amb manifestacions, vagues, concentracions, manifests, xiulades i tota mena de protestes. En un sistema democràtic és el que toca. És evident que aquestes mobilitzacions han desgastat el PP, i així ho constaten les enquestes. Ara bé, quan un Govern, per molta majoria absoluta que tinga, és el primer que no compleix la llei i es passa pel folre vagues, manifestacions i tota la pesca, (i el PP valencià n'ha incomplert un bon grapat de lleis) aleshores ens calen altres estratègies.
Al voltant d'aquesta reflexió, he recordat la magnífica cançó "Quan caminàvem" del grup ASPENCAT. Caldrà que fem un pensament i seguim l'exemple,

"Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels

Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.(…)"