La censura és un mecanisme polític que s'usa quan els governants tenen por: por que se sàpiga la veritat dels fets, por que els ciutadans òbriguen els ulls i vegen la realitat tan miseriosa a què ens aboquen. Por, al capdavall, que els fem fora de les poltrones, de l’Ajuntament en aquest cas. En aquesta ocasió, el govern format per GdO i PP -que ja és el PP, que són els hereus d’AP, que són fills de Fraga, que era company de borratxeres de Franco- ho ha demostrat. Parle del govern, però podria, metonímicament, centrar-me en el senyor regidor de Cultura, Jesús Engo, l’home que més es gasta en esmorzars de tot el poble de l’Olleria. Engo, que ocupa la regidoria de Cultura, davant de la falta d’això mateix, de cultura, ens ha prohibit, censurat, negat, qualsevol espai municipal del poble per a presentar el llibre 'Vertigen', de les escriptores Esperança Camps i Empar Marco.D’una banda, la decisió sembla fins i tot lògica, atés que és possible que tinga por que un col·lectiu novell com és el nostre, el Col·lectiu Els Grisons, faça més per la cultura amb un acte literari que ell en gairebé quatre anys. No entendria -i potser els meus companys del col·lectiu tampoc- que censurara l’esdeveniment per considerar-lo un acte polític, atés que el llibre només conta -literàriament- dues històries que acaben confluint: el tancament de RTVV (sense cap tipus de conspiració; com va ser, vulguen 'ells' o no) i la història de la Nora i l’Andreas. I punt. Si fins i tot hi ha militants del PP que accepten -només faltaria!- que va ser el seu propi partit el causant de l’assassinat. A més, no pretenem demanar el vot per a cap força política, ni tenim interessos partidistes; al contrari que els que manen, no som sectaris i admetem tot tipus de corrents d’opinió.
D’una altra, el senyor Engo, tal volta mogut per una irremeiable inspiració ha volgut dir, 'ep, ací estic jo!', mentre alçava la mà dreta... i feia un colp de puny sobre la taula, no siga cosa que uns joves 'rojos, separatistes, independentistes, comunistes, tot-lo-roí del món' li esvalotem el galliner.
I, és clar, un sent ràbia i impotència, i sap que això és el que justament 'ells' busquen: provocació, i desesperació, i paràlisi, i 'quieto todo el mundo'. Però com que sovint el polític prototípic de dreta és analfabet i no llig -ni quan du l’etiqueta de regidor de Cultura-, no s’adona que el que ha creat són més ganes de lluitar, més ganes de fer les coses, més ambició i més il·lusió, i, sobretot, sobretot, sobretot, una propaganda gratuïta que no ve mai malament. L’acte, tot i que no es puga fer en 'cap espai municipal de l’Olleria', seguirà endavant i, o aquesta mateixa nit o demà a tot estirar, tindrà reubicació. Demane, per favor, que omplim entre tots el nou local que, quan es confirme, posarem com a lloc de trobada. Ho demane de veritat, de tot cor, per cridar ben fort que la llibertat no depén d’uns politicoides i que els edificis del poble són del poble, no de personalismes ni d’ideologies.
Hi ha un aforisme de Fuster que diu: 'M’odien, i això no té importància; però m’obliguen a odiar-los, i això sí que en té'. Aquesta opinió d’ací, a presses i correres, és meua i només meua com a membre del col·lectiu, però no en nom del col·lectiu. I ho dic perquè, si ja abans lluitava perquè caigueren del poder, tant al poble, com a la Generalitat i com a l’Estat, ara encara combatré més i més, i amb més ganes i amb més il·lusió per fer-los-en fora. Estan cagats, i saben que els queden pocs mesos.
Angel Cano Mateu és Filòleg i estudiant del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària (UV). La Vall d'Albaida
Cap comentari: