En aquests dies que la Fiscalia de l'Estat està estudiant de quina manera es va a presentar la querella contra Artur Mas, per la celebració de la consulta del 9N, és interessant recordar aquest article del periodista i escriptor Joan Riba Cònsul (Tian Riba), col·laborador en diversos mitjans de comunicació en llengua catalana.
Quan els ciutadans oïm les declaracions de certa casta, aquells que sempre ens volen convèncer del fet que tot ho fan pel poble i per al poble, ens tirem mà a la cartera per si de cas entre tanta xerrameca poguera ser que ens adormirem i no ens adonàssem de res. Sembla curiós oir-los dir el respecte que senten per totes i cadascuna de les sentències judicials que els poden ser favorables i com acusen de manipulacions aquelles que els assenyalen directament. La judicialització que des de fa uns anys està portant el Partit Popular de la vida política, està arribant a termes en que els ciutadans comencem a pensar si deuríem haver elegits jutges i fiscals en lloc d'eixa caterva d'individus que pareixen sorgits d'alguna novel·la de Ray Bradbury.
Encara que tothom estiguem dispostos a oblidar altres èpoques feliçment passades, els fills d'aquells que mai cregueren en la democràcia, tornen a sacsejar els fonaments humans més íntims per tal d'aconseguir un poder que se'ls escapa. En eixe sentit i per a que no oblidem qui són i d'on venen, cal rellegir Marta Silva, l'artícle de Tian Riba publicat setembre passat, a les pàgines de Punt Avui.
El govern espanyol va enviar ahir l'advocada general de l'Estat a presentar al registre del Tribunal Constitucional els recursos contra la consulta del 9-N.
La senyora en qüestió es diu Marta Silva, però hi hauríem d'afegir el seu segon cognom: De Lapuerta. No sé si els sona, perquè resulta que la noia és neboda d'Álvaro Lapuerta, també advocat de l'Estat, extresorer del PP entre el 1993 i el 2008, excap de Luis Bárcenas, i imputat en el cas de la caixa B del partit. Aquest és l'oncle. El pare, Federico Silva Muñoz, va ser ministre de Franco.
Marta Silva de Lapuerta pertany a La Gloriosa, la promoció d'advocats de l'Estat del 1996 –l'any de l'arribada d'Aznar–, que ara ocupen llocs destacats en el sottogoverno de Rajoy. Entre aquests hi ha Jaime Pérez Renovales, subsecretari del Ministeri de Presidència, que ocupa la també advocada de l'Estat Soraya Sáenz de Santamaría, el marit de la qual, Iván Rosa, assessor jurídic de Telefònica, també forma part de La Gloriosa. Un grup ara més conegut com a sorayos i disposat a aconseguir el poder absolut.
Per cert, en el Madrid-Barça del març passat, a la directiva culer els va sorprendre trobar-se a la llotja del Bernabéu l'advocada de l'Estat que representava l'Agència Tributària en el cas Neymar. El seu nom, ho han endevinat, és Marta Silva. Perquè la noia és molt del Madrid. Tant, que va formar part de la junta directiva de Florentino entre el 2004 i el 2006, com a secretària general.
Com hi va anar a parar? Doncs perquè va ser secretària general de la constructora Sacyr, entre el 2003 i el 2009, com a persona de confiança de l'aleshores president Luis del Rivero, que va ser directiu del club blanc, imputat en el cas de la comptabilitat secreta del PP per haver donat 380.000 euros entre 2004 i 2007.
S'entén de què va això, companys? S'entén què és la casta acampada sobre l'Estat des de fa segles i que no vol perdre privilegis?
Sempre continuen sent els mateixos.
Quan els ciutadans oïm les declaracions de certa casta, aquells que sempre ens volen convèncer del fet que tot ho fan pel poble i per al poble, ens tirem mà a la cartera per si de cas entre tanta xerrameca poguera ser que ens adormirem i no ens adonàssem de res. Sembla curiós oir-los dir el respecte que senten per totes i cadascuna de les sentències judicials que els poden ser favorables i com acusen de manipulacions aquelles que els assenyalen directament. La judicialització que des de fa uns anys està portant el Partit Popular de la vida política, està arribant a termes en que els ciutadans comencem a pensar si deuríem haver elegits jutges i fiscals en lloc d'eixa caterva d'individus que pareixen sorgits d'alguna novel·la de Ray Bradbury.
Encara que tothom estiguem dispostos a oblidar altres èpoques feliçment passades, els fills d'aquells que mai cregueren en la democràcia, tornen a sacsejar els fonaments humans més íntims per tal d'aconseguir un poder que se'ls escapa. En eixe sentit i per a que no oblidem qui són i d'on venen, cal rellegir Marta Silva, l'artícle de Tian Riba publicat setembre passat, a les pàgines de Punt Avui.
El govern espanyol va enviar ahir l'advocada general de l'Estat a presentar al registre del Tribunal Constitucional els recursos contra la consulta del 9-N.
La senyora en qüestió es diu Marta Silva, però hi hauríem d'afegir el seu segon cognom: De Lapuerta. No sé si els sona, perquè resulta que la noia és neboda d'Álvaro Lapuerta, també advocat de l'Estat, extresorer del PP entre el 1993 i el 2008, excap de Luis Bárcenas, i imputat en el cas de la caixa B del partit. Aquest és l'oncle. El pare, Federico Silva Muñoz, va ser ministre de Franco.Marta Silva de Lapuerta pertany a La Gloriosa, la promoció d'advocats de l'Estat del 1996 –l'any de l'arribada d'Aznar–, que ara ocupen llocs destacats en el sottogoverno de Rajoy. Entre aquests hi ha Jaime Pérez Renovales, subsecretari del Ministeri de Presidència, que ocupa la també advocada de l'Estat Soraya Sáenz de Santamaría, el marit de la qual, Iván Rosa, assessor jurídic de Telefònica, també forma part de La Gloriosa. Un grup ara més conegut com a sorayos i disposat a aconseguir el poder absolut.
Per cert, en el Madrid-Barça del març passat, a la directiva culer els va sorprendre trobar-se a la llotja del Bernabéu l'advocada de l'Estat que representava l'Agència Tributària en el cas Neymar. El seu nom, ho han endevinat, és Marta Silva. Perquè la noia és molt del Madrid. Tant, que va formar part de la junta directiva de Florentino entre el 2004 i el 2006, com a secretària general.
Com hi va anar a parar? Doncs perquè va ser secretària general de la constructora Sacyr, entre el 2003 i el 2009, com a persona de confiança de l'aleshores president Luis del Rivero, que va ser directiu del club blanc, imputat en el cas de la comptabilitat secreta del PP per haver donat 380.000 euros entre 2004 i 2007.
S'entén de què va això, companys? S'entén què és la casta acampada sobre l'Estat des de fa segles i que no vol perdre privilegis?
Sempre continuen sent els mateixos.
* Crònica agraeix a l'autor la seua incorporació a la nostra secció d'opinió de Camp de Túria
Cap comentari: