L’Ajuntament de Sant Antoni de Benaixeve és, però, com un oasi al mig del desert a l’hora de donar la veu del seu poble que decidirà, per primera vegada, si vol continuar amb la celebració dels bous i els actes amb estos animals
Casualitats
de la vida, la darrera volta que vaig assistir a vore els coneguts
Bous al Carrer va
ser a Sant Antoni de Benaixeve, a la nostra comarca, fa molts anys.
Recorde que hi governava l’ex alcalde Eugenio Cañizares, el
capitost que durant anys i panys va gestionar amb mà de ferro
l’ajuntament amb majories absolutes incontestables. Defensor
aferrissat del procés d’independència de Sant Antoni respecte de
Paterna –formalitzat fa més de 20 anys-, Cañizares va governar
amb una relativa comoditat tot i que en aquella època s’hi van
produir també alguns dels escàndols i successos més esgarrifosos
del Camp de Túria. Un municipi de la seua grandària –amb escassos
9 quilòmetres de superfície- i al voltant de 9.000 habitants, té
la major renda mitjana per llar amb 41.125 euros i altres 13.780
euros per persona del Camp de Túria, una tendència que continua
liderant des de fa anys, per davant dels grans municipis de la
comarca, aquells amb un gran teixit industrial o amb altres que,
històricament, són una referència pel que fa l’habitatge
residencial. Ara han tornat a ser notícia perquè el seu ajuntament
ha decidit fer un referèndum entre la ciutadania per esbrinar si
volen o no continuar amb eixa festa tan nostrada
i valenciana com els bous al
carrer. Enrique Santafosta copsarà la veu dels seus veïns i veïnes
perquè en diguen la seua sobre els bous al carrer. A la Pobla,
Llíria, Bétera o Vilamarxant també s’hi celebren este tipus
d’actes, que tot i tindre un públic nombrós també alça alhora
una polseguera important en contra. No sols perquè són objecte de
crítiques punyents des de diversos sectors defensors dels animals
sinó perquè, malauradament, tots els anys hi ha molts accidents
–massa diria jo- que acaben, en el pitjor dels casos, en la mort
d’alguns participants.
El
darrer sinistre mortal va ocórrer este passat estiu a la capital de
la comarca, Llíria, on un veí de 69 anys va morir en un d’eixos
actes amb bous. Precisament, a l’antiga Edeta la celebració
d’actes taurins ha pres una embranzida des de fa uns anys que,
alhora, acaben cada estiu amb una munió important d’actes on el
bou n’és protagonista. Històricament, Llíria sempre ha celebrat
bous al carrer –bou embolat inclòs- que sempre que hi ha accidents
mortals es posen en solfa per les greus conseqüències que se’n
deriven. Tot i el greu succés, en cap moment no s’ha produït cap
debat, ni entre el govern de coalició ni entre els partits de
l’oposició. Potser interessos electorals, potser comoditat
política, o potser inacció. El ben cert és que s’ha fet camí
sense cap altra sotragada a l’horitzó. Ni la mort d’eixe home ha
fet forat entre la societat. Tot ha continuat igual. Sembla mentida
que no s’haja somogut cap vincle de la societat. Una mort o un
accident provoca comentaris durant unes hores o uns dies escassos
fins apaivagar-se ràpidament. Vivim en una societat en què les
coses succeeixen a una velocitat de vertigen que al mateix ritme
solen desaparèixer. A Bétera, amb el canvi de govern, sembla que
s’aplana el camí perquè els afeccionats als bous puguen canviar
la ubicació per a celebrar els actes. Són les coses que ocorren
quan hi ha una orientació política diferent.
L’Ajuntament
de Sant Antoni de Benaixeve és, però, com un oasi al mig del desert
a l’hora de donar la veu del seu poble que decidirà, per primera
vegada, si vol continuar amb la celebració dels bous i els actes amb
estos animals o, en canvi, se suspenen definitivament. Serà l’únic
municipi de la comarca del Camp de Túria a fer-ho. L’organització
dels referèndums intenta tallar de cosa-rel qualsevol debat o
polèmica que se’n puga derivar en un sentit o en un altre: davant
una prohibició o una permissivitat. Se suposa que amb el veredicte
d’eixe referèndum s’acabarà qualsevol polaritat conceptual.
Tanmateix, crec que no s’acabaran les polèmiques en cap dels dos
sentits. Es pretén que siga una forma de normalitzar o justificar la
decisió final amb l’afany que no hi haja cap persona descontenta
davant cap problema o altra vicissitud. Davant això caldrà
preguntar-se alguns aspectes concrets. Si hi ha un accident o una
mort en un municipi on un referèndum ha donat el vistiplau a la
celebració de bous, què hi passarà? S’haurà de callar tothom
perquè el poble ho ha aprovat o es podrà revertir la decisió?
Pense que amb l’opinió de la gent no s’aturarà la polèmica.
D’ençà
que l’esquerra botànica gestiona la Generalitat, s’ha intentat
fer camí en el tema dels bous sense emprenyar els uns i els altres
-els defensors i els detractors- i deixa als ajuntaments una major o
menor benevolència cap a estes celebracions. Es tracta d’una
tàctica que a poc a poc els deixa eixir del pas però arribarà un
moment que hauran de ser més clars i taxatius. Fins ara en uns
pobles o en altres hi ha més o menys actes on el bou n’és el
protagonista principal de les festes d’estiu o de les festes
patronals. L’estratègia política ha consistit a no perdre el
cabal de vots que pot suposar una decisió substancial al voltant
dels actes dels bous. Al món de la política se sol buscar,
excessivament, el vot per revalidar els resultats obtinguts sense
mirar cap altre motiu o objectiu a l’horitzó més pròxim. La part
pràctica en la presa de decisions és una de les que té major pes.
Hi ha molta por a errar en una actuació que puga suposar la pèrdua
de vots o suport electoral i, per això, els nostres dirigents
tracten, fil per randa -més enllà de partits, sigles o ideologies-
de navegar per la mar amb tota la precaució possible a fi
d’evitar-ne un sotrac.
De
totes formes, l’Ajuntament de Sant Antoni suposarà un punt
d’inflexió en els futurs esdeveniments. Ha pres el bou per les
banyes –mai millor dit- i farà partícips els seus ciutadans en la
presa d’una decisió cabdal per als interessos dels animals. Per
descomptat, cadascun dels actors protagonistes –defensors i
detractors- fixaran una estratègia en funció dels resultats que
se’n deriven de les urnes municipals. Potser la resta de localitats
de la nostra comarca facen aleshores el mateix a la vista dels
efectes que s’hagen produït.
LES
PRIMERES BAIXES.- Tot i que
únicament han transcorregut escassos quatre mesos d’ençà que es
van constituir els ajuntaments del Camp de Túria, ja s’ha produït
la primera baixa. Es tracta de la cap de llista socialista en
l’Ajuntament de Gàtova, María Jesús Nicolau. Primer va renunciar
a continuar en el grup socialista per passar-se al grup no adscrit.
Ara, però, ha decidit plegar i anar-se’n a casa. La decisió la
pren perquè, segons ha manifestat, ha sentit la solitud del seu
partit i no ha rebut el suport i el recolzament que mereixia. Ixa
decisió ens fa recordar la duresa que resulta ser representant
polític en municipis menuts i on hi ha molts problemes –en
nombroses ocasions- a l’hora de fer llistes o de fiscalitzar
determinades actituds o actuacions polítiques.
La
decisió de Nicolau l’honora perquè no sols ha rectificat la seua
primera opció de continuar en el grup de no adscrit sinó perquè,
especialment, ha explicat els vertaders motius de la seua marxa.
Estem massa acostumats a escoltar dels nostres polítics frases i
paraules que, en moltes ocasions, amaguen els motius vertaders. En el
cas de Gátova, Nicolau ha estat clara en els seus plantejaments i
raons. Més enllà de compartir o no eixes paraules, cal aplaudir la
claredat. A més, cal tindre en compte el ecosistema polític de
Gátova. Un municipi amb més de 20 anys de governs socialistes fins
que en 2015 va irrompre Manolo Martínez, de Contigo. Sembla que
l’ombra de Leopoldo Romero encara és molt allargada i el seu
llegat esdevé una rèmora important que frena qualsevol empenta dels
socialistes per recuperar el terreny perdut en 2015. A mes, cal
tindre en compte una notable gestió de Martínez al capdavant de
l’ajuntament que ha aconseguit en poc temps un rèdit important en
un poble menut, on les accions del seu alcalde tenen més pes que les
sigles dels partits. De ben segur, que al llarg de la legislatura hi
haurà encara més dimissions al Camp de Túria. El dubte rau a saber
si els dimissionaris diran la veritat o l’emmascararan com fan en
la majoria de vegades.
Miquel
Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació.
premsapvallbona@hotmail.com
Escriu en diferents mitjans, entre d'altres en Levante, Provincias i ha estat com a cap de premsa en diversos ajuntaments. Actualment ho fa normalment, com a opinió, en Infoturia, Levante-emv i també a Crònica Digital Comarc
Cap comentari: