Caldrà vore si l’arribada de Vox és conjuntural o, més aïnes, plantaran la tenda de campanya per una bona temporada
L’arribada
de Vox a la tercera posició al Camp de Túria ha estat una sorpresa
relativa. Confirma una tendència que des de les eleccions d’abril
i maig passades s’havia produït en una gran majoria de les
localitats del Camp de Túria. Hi havia hagut un avanç tímid, ara,
però, ha augmentat fins a quotes inimaginables. Diguem-ne que les
eleccions estatals han estat la cirereta al pastís que buscaven des
de fa temps i n’han reeixit. I tant que ho han fet. S’han
consolidat en el seu terreny i han conquerit contrades properes que
mai no haurien gosat de fer. Estan cofois i eufòrics. La situació
és semblant al que ha ocorregut en altres països europeus i ací no
n’hem sigut una excepció. La immigració, la crisi econòmica
patida en la seua virulència més forta entre els sectors més
populars, el desencís que provoca la manca d’expectatives entre
els joves, la absència d’una resposta per la resta de partits
polítics o el debat sobre el futur de la Unió Europa són algunes
de les qüestions que han encès la flama.
L’èxit
de Vox en ciutats grans com la Pobla de Vallbona ha estat un trasbals
en la vida política, precisament en una vila on Compromís va ser la
guanyadora en les darreres eleccions municipals en un indret on el PP
era hegemònic d’ençà l’arribada de la democràcia. Fins i tot,
la suma de PP, Vox i Ciutadans seria suficient per governar.
Compromís ha tornat a sotragar mentre que el PSOE s’ha vist
superat. Tanmateix, extrapolar eixos resultats no crec que siga el
més correcte. En les municipals la gent vota més les persones,
analitza la gestió dels seus dirigents, hi ha partits independents
com Cupo que sols es presenten a les locals, s’hi valora el grau de
coneixença dels candidats amb els seus odis i estimes,... Contigo,
que va prendre embranzida en maig, ara ha estat residual.
Testimonial. Els seus dirigents hauran pres nota i potser pensaran
que cal explicar millor les seues decisions i justificar cadascuna de
les seues accions. Errades de comunicació o excés de confiança?
No
obstant, Vox també ha estat victoriós en altres localitats com
Serra, Nàquera, Sant Antoni de Benaixeve i Loriguilla. Han dominat
amb claredat espais més poblats i cosmopolites que han combinat amb
altres de més rurals i despoblats. No hi ha hagut una fórmula
exacta. En alguns d’ells governa l’esquerra i en altres, ho fan
partits independents de pàtina dretana.
Ningú
no dubta a estes altures de la pel·lícula que el naixement de Vox
es cou al caliu del Partit Popular. Molts dels seus membres més
mediàtics i representatius hi van militar i les seues idees,
propostes i programes són un seguit recollides de la base del PP. La
gent i els electors prefereixen l’original en comptes de la còpia.
És el que ocorre quan s’han d’escollir entre diverses opcions
semblants en la ideologia. Al Partit Popular estan contents i
exultants també perquè han recuperat posicions i comencen a albirar
el poder a l’horitzó més immediat. Comencen a fer cabòries
aritmètiques com a eina per tocar poder, conformar governs i
reprendre la gestió municipal a partir d’algun brot verd recollit
el maig passat.
Caldrà
vore si l’arribada de Vox és conjuntural o, més aïnes, plantaran
la tenda de campanya per una bona temporada. Altres formacions com
Podemos o Ciudadanos han completat eixa etapa de novetat en el món
polític i han patit ara una davallada elecció rere elecció. No
sabem, de moment, si el Partit Popular intentarà estendre les seues
urpes sobre l’esquena de Vox per recuperar el cabal de votants
perduts fa ja temps amb un discurs més dur i radical. El problema
pel PP és que, tot i ser un dels inductors del naixement de Vox,
acabe essent una víctima més d’eixa operació política pròpia i
esdevinga una acompanyant necessària per conformar majories.
De
ben segur, que molts dels nostres polítics hauran començat a fer-hi
els càlculs electorals amb la llei d’Hont, eixa que s’encarrega
de repartir els escons en funció dels vots obtinguts. És senzilla i
molt pràctica. La vaig aprendre en les classes de dret que hi ha a
la carrera de periodisme, a Montcada de l’Horta. Anava a fer-la
dels municipis més grans. Si més no, dels més importants o en
aquells on la pujada de Vox ha estat més accentuada. És, però, al
meu parer, una pèrdua de temps. Les eleccions municipals tenen una
sèrie de variables que no tenen res a vore amb uns comicis estatals
o autonòmics. Marcaran, però, una tendència que caldrà seguir de
ben a prop. La legislatura municipal –l’estatal també- es
presenta d’allò més apassionant. Com en una partida d’escacs
caldrà tindre molta cura per observar on es posiciona cada fitxa i
les decisions que es prenen per bellugar-les al taular del joc. De
ben segur, que els estrategues de tots els partits dissenyaran amb
més raó que mai un full de ruta que els adrece a la victòria
final. Alguns, però, hauran canviat les seues posicions inicials
arran els resultats de les eleccions estatals.
Miquel
Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació.
premsapvallbona@hotmail.com
Escriu en diferents mitjans, entre d'altres en Levante, Provincias i ha estat com a cap de premsa en diversos ajuntaments. Actualment ho fa normalment, com a opinió, en Infoturia, Levante-emv i també a Crònica Digital Comarcal
Cap comentari: