30 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, per Al Genet

Trenta anys després de què les Corts aprovaren la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), podem dir i no tenim por a equivocar-nos que la normalització de la nostra llengua està molt lluny de ser una realitat. El 23 de novembre de 1983 entra en vigor sense cap vot en contra la Llei que oficialitzava l'ús del valencià en tot allò que les nostres autoritats tenien competències. Promoguda per la Generalitat Valenciana que aleshores estava presidida pel socialista Joan Lerma i votada a favor pel PSPV i PC i amb l'abstenció de l'Aliança Popular, la LUEV no va tenir cap oposició que impedira els drets que tenim els ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.

Caldrà fer memòria i recordar alguns articles extrets de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei d'Us, que els governs del PP, malalts d'alzheimer, s'han afanyat en oblidar:

Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret a conéixer-los i a usar-los.

Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià.

Al Títol Tercer es reconeix el dret que tots els ciutadans tenen de ser informats pels mitjans de comunicació social, tant en valencià com en castellà i a utilitzar indistintament ambdues llengües quan hagen d'usar-los, i s'atribueix al Consell la promoció i la utilització del valencià en aquests mitjans, vetlant per una adequada presència del valencià en aquells dependents de la Generalitat.

Els ciutadans tenen el dret a obtenir dels jutges i tribunals, protecció del dret a usar la seua llengua, d'acord amb el que disposa la legislació vigent.

Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià.

Tots els ciutadans tenen el dret a expressar-se en valencià en qualsevol reunió, així com a desplegar en valencià llurs activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, religioses, recreatives i artístiques.

Donar una ullada a l'articulat que s'assenyala més amunt i tancar els ulls és creure que pot ser certa la utopia, però la realitat és altra perquè hi està Kérberos aquell gos dels tres caps, per a impedir-nos entrar o eixir del pou d'Hades. Eixa data històrica del 23 de novembre de 1983, només ha esdevingut fum per a la dreta més reaccionaria i intolerant de tot l'Estat preocupada com està amb els nombrosos casos de corrupció que afecten els seus interessos particulars.

Crevillent, Elx, Xàtiva, Ondara, Almenara, Borriana o València, són alguns dels casos en què uns ciutadans, del País Valencià, han hagut de suportar humiliacions i sancions de les forces policials i judicials espanyoles que hi han menyspreat el nostre dret a voler expressar-nos en valencià.

La importància de complir i fer complir la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià és vital per a la pervivència de la llengua i cal tenir clar que amb polítics més preocupats per ser importants que per ser útils difícilment ho anem a aconseguir.