Si diem que Europa és un continent situat entre paral•lels 36º i 70º de latitud nord no estaríem dient cap mentida, però tampoc ens ajuda a comprendre què és Europa.
 |
| Marina Albiol |
Europa per a milions de ciutadans del món és, per sobre de tot, una aspiració, un anhel. I també durant molt de temps ho va ser per a l'esquerra de l'estat espanyol, sobretot per una qüestió de nostàlgia, de l'Europa que va vèncer al nazisme, l'Europa de la llibertat i de les conquestes socials, l'anomenat “estat del benestar”.
Però ara mateix, per a la classe treballadora, Europa significa un conjunt d'institucions, de polítiques, de governants que són citats per a justificar l’origen de totes les polítiques antisocials, que ens retallen el salari, que ens expulsen del mercat de treball, de les nostres cases, que ens fan més difícil l’accés a la sanitat,… tot en el nom d'Europa.
Però ara mateix, per a la classe treballadora, Europa significa un conjunt d'institucions, de polítiques, de governants que són citats per a justificar l’origen de totes les polítiques antisocials, que ens retallen el salari, que ens expulsen del mercat de treball, de les nostres cases, que ens fan més difícil l’accés a la sanitat,… tot en el nom d'Europa.
En el nom d'Europa s'estan aplicant unes polítiques que posen en perill els nostres serveis públics, les nostres pensions, els nostres drets laborals.
En el nom d'Europa es dóna a la banca privada els diners que es nega als ciutadans i ciutadanes i s'eleva a un altar sagrat tota la política que emana dels interessos de la Troica.
En el nom d'Europa retrocedeixen tots els drets conquistats a un preu molt alt, i la pròpia Constitució cedeix com la mantega davant un ganivet calent i, amb la complicitat necessària de PP i PSOE, mostra el seu vassallatge modificant l'article 135, que constitucionalitza la prioritat del pagament del deute als bancs.
Però més que en el nom d'Europa hauríem de dir, en el nom de la Unió Europea. Interessadament s'està promovent una confusió, ja que aquells que ostenten el poder econòmic tracten que la ciutadania confonga Europa amb un projecte polític determinat que se'ns ha imposat a tots els pobles en interès d'una minoria: la Unió Europea. La Unió Europea s'ha menjat a Europa.
Eixa Unió Europea, nascuda d'acords entre els mercaders i dissenyada en el tractat de Maastricht, representa justament el model d'Europa que no volem.
La Unió Europea i tot el que d'ella sorgeix, les seues institucions, el seu sistema financer, la seua moneda, els seus tractats, les seues fronteres de filats i pateres, són instruments dels poderosos, construïts per i per a ells. Instruments creats per a protegir els seus interessos, per a incrementar els seus beneficis.
L'Europa del Fons Monetari Internacional, del Banc Central Europeu, de la Comissió Europea, d'uns organismes que prenen decisions que ens afecten directament en la nostra vida diària sense que ningú els haja triat. És la Troica que imposa les mesures que beneficien a eixa aliança de les classes dominants dels diferents estats.
L'Europa que es plega davant els interessos imperialistes dels Estats Units i utilitza l'OTAN per a generar més mort, pobresa i misèria en el món.
L'Europa que es blinda contra la immigració, que permet que centenars de persones s'ofeguen en la mar de la insolidaritat, o que es deixen un tros de vida en saltar un filat.
Tenim clar que eixa no és la nostra Europa.
Ara bé, siguem justes, allò que ens asfixia no és Europa, no són els pobles que composen el nostre continent. Les polítiques de la Troica no representen els interessos de la classe obrera alemanya, francesa o italiana, sinó els interessos de les seues respectives burgesies, en tots els països d'Europa els rics es fan més rics i els pobres més pobres. Parlant amb propietat no hauríem de llançar cap acusació contra Europa, sinó contra la Unió Europea, contra “l'Europa del capital”.
I qualsevol política, institució, moneda que sorgisca d'aquest sistema estarà al seu servei, perquè ha sigut dissenyat per a d’açò, per a defensar els interessos dels capitalistes europeus, enfront dels seus competidors en el mercat mundial i enfront de la classe obrera europea. Totes les seues polítiques són instruments d'explotació de la classe treballadora; des del Banc Central Europeu, fins al sistema monetari o la política duanera i de fronteres… Tot açò té caràcter de classe, defensant els interessos materials dels poderosos!
Per açò els treballadors i treballadores de tota Europa, no solament hem de lluitar per acabar amb els instruments que ens oprimeixen, amb les polítiques que emanen de la Troica, amb les institucions antidemocràtiques o amb el sistema financer sinó que, i sobretot, hem de combatre el sistema econòmic que sustenta la Unió Europea.
El projecte capitalista de construcció europea ens ha portat a un embús, el futur ens exigeix una tasca que no podem eludir, la de construir una Europa fonamentada en la solidaritat entre els pobles, en la justícia social i els drets democràtics, en la qual la riquesa creada per les nostres mans estiga al servei de la immensa majoria i no d'una minoria de saquejadors. El nostre projecte alternatiu no pot ser un altre que el de la transformació socialista de la societat.
La Comissió Europea, el Consell d'Europa, el sistema financer i monetari i el Banc Central Europeu moriran quan ja no servisquen per a protegir els interessos d'una minoria, quan ja no estiguen al servei del capital.
Una Europa que responga als interessos de la majoria, on els sectors estratègics de l'economia estiguen en mans públiques i tots els recursos s'utilitzen per a tenir uns serveis públics de qualitat, habitatge i treball per a tots i totes es dotarà de noves institucions, d'un nou sistema monetari i financer. No importa el nom. L'important és qui els triarà, al servei de qui estaran.
Marina Albiol Guzmán. Diputada d’EUPV a Les Corts Valencianes.
* Crònica agraeix a l'autora compartir la seua opiniò amb els nostres lectors
* publicat primerament en rebelion.org
Cap comentari: