Ahir Escola Valenciana va ser guardonada amb el premi Martí Gasull, que atorga la Plataforma per la Llengua. Escola Valenciana és una institució fonamental per a la llengua catalana, una associació modèlica, un exemple per al país sencer. I un orgull, no cal dir-ho, per als valencians. Allò que fa diferent Escola Valenciana no és simplement l'èxit i la impressionant capacitat de mobilització, repetida any rere any. No és solament l'obertura de mires, sempre atenta a qualsevol escletxa que ens puga fer millors com a poble. No és únicament la consciència que amb l'escola no n'hi ha prou, i per això malda per crear espais normalitzats en el cinema, en la música, arreu. A parer meu, allò que fa que Escola Valenciana siga diferent és la capacitat de crear consciència lingüística.
De fer que pares, mestres i ciutadans entenguen que lluitar per la llengua és un imperatiu moral, que hi ha una responsabilitat personal en cada 'bon dia' i que res no justifica la inhibició personal. Actítud que Martí Gasull exemplificava també. Així Escola Valenciana ens interpel·la a tots i ens obliga, amb el seu compromís diari, a decidir fins on estem disposats a arribar, com a país però també com a individus. Escola Valenciana, en definitiva, reivindica els valors que sempre han anat associats al catalanisme --encara que a ells no els agrade gaire de presentar-se així.
I aquesta em sembla que és la lliçó que hem d'aprendre. Quan hi ha qui proclama, sobretot al Principat, que la lluita per la llengua ja no té gaire sentit o afirma que cal llevar-la del debat polític, l'activisme d'Escola Valenciana ens recorda que la llengua és el nervi de la nació. I que és la nació que necessita la llengua, i no a l'inrevés. Argument que val tant per a Guardamar, com per a Salses, Maó i Barcelona.
* Crònica agraeix a l'autor la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors.
Cap comentari: