Prohibir la Meridiana? article de Vicent Partal

L'ex-portaveu del PP al Parlament de Catalunya, Carina Mejías, que ara serà regidora per Ciutadans, va dir ahir en un acte públic que des de l'ajuntament el seu partit posaria 'tots els impediments possibles' a la manifestació convocada per l'ANC l'11 de setembre.

 

Mejías, de moment, no ha aclarit com pensa dificultar l'acte de la Meridiana. Segurament perquè això no li és fàcil. Hi ha unes normes administratives que ella no pot canviar només perquè el caràcter d'una concentració no li agrade. Hi ha uns permisos que cal demanar, hi ha uns plans que els organitzadors han de comunicar i pot haver-hi unes despeses, si és que n'hi ha, que cal sufragar. Però ací s'acaba tot. Prohibir una manifestació es pot prohibir, és clar. Però no perquè a una persona se li haja ocorregut. Ha d'haver-hi una decisió en un tribunal, comunicada de la manera adequada. La resta és fantasia i publicitat electoral. I d'això es tracta.

 

La senyora Mejías està molt excitada. Les enquestes li van de cara i Ciutadans està convençut que pot aspirar a tot i més. Benvinguts a la competició. Amb el vots i els regidors a la butxaca ja en parlarem l'endemà de les eleccions, de què poden fer i què no.

 

Ara, el context en què ho va dir és ben significatiu i aclaridor. En les mateixes declaracions, Mejías deia que caldria celebrar la hispanitat i donava suport explícit a les concentracions espanyolistes. És un criteri que no cap en les institucions democràtiques, aquest que aplica la futura regidora. Però poca cosa es pot esperar d'un personatge que fa mesos que malda per fer les declaracions més virulentes de totes, les més amenaçadores, les que insinuen més obertament que cal perseguir i reprimir l'independentisme.

 

Per mi, cap problema. Serà incòmode, però poca més. Perquè si la senyora Mejías es pensa que tornar a un model repressiu semblant al del franquisme és l'única manera que tenen els seus de guanyar la batalla contra la independència, jo només he de recordar-li que no va ser així. Que el franquisme ens va fer molt mal, molt, però que al final, com es demostra ara, no ens va derrotar.

* Crònica agraeix a l'autor la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors.