Article de Joan Francesc Peris, Josep Barberà. i Josep Velasco, (*)
Els incendis d’aquests dies no sabem per què, o si?, ens recorden a
la tragèdia forestal que va patir el bosc valencià l’any 1994, quan
encara governava el PSOE de Lerma.
Aleshores pensàrem i ara pensem que estan novament cremant-nos el
país. D’aquella tragèdia mediambiental, la Generalitat Valenciana en
mans del PP des de 1995 només vam aprendre una cosa:
l’extinció d’incendis pot ser un nou allau d’inversions i de negocis,
alguns d’ells fraudulents. Tots hem conegut de la presumpta trama
investigada per la policia judicial en les adjudicacions dels contractes
d’avionetes per a l’extinció d’incendis. I així, des d’aleshores fins
avui mateix que està cremant-se de nou en distintes comarques el nostre
bosc, hem vist com ha anat augmentant el pressupost destinat a
l’extinció d’incendis, del que una bona part es destina a contractacions
d’empreses privades que aporten els mitjans aeris en els incendis, han
anat desapareixent les partides destinades a subvencionar Ajuntaments i
propietaris privats de masses forestals en accion preventives de
silvicultura i, fins i tot, han eliminat les partides destinades a
voluntariats ecològics que feien una magnífica tasca de vigilància
forestal en estiu. Per no parlar de les retallades en les brigades
forestals que treballaven en prevenció en hivern i, per arrodonir una
nefasta política forestal del PP, la reforma de la llei
forestal, possibilitant que després d’un incendi es puga urbanitzar el
territori cremat amb motiu (o diguem excusa?, de l’interès públic. Com
si, quan ja quasi ningú qüestiona l’evident existència del canvi
climàtic, poguera haver major i més alt interès públic que la defensa i
regeneració de les masses forestals.
La conservació i regeneració de l’espai forestal, que suposa un 50%
del nostre territori , ha de ser un eix estratègic en la lluita contra
el canvi climàtic, contra la desertització i per al manteniment del
paisatge i l’economia rural valenciana. El bosc mediterrani, la forest
valenciana té un component bàsic ambiental i paisatgístic, una funció
social ecològica, i poc interès extractiu. Un arbre autòcton del bosc
mediterrani es calcula que fixa uns 300 kg de CO2 durant el seu
creixement. La protecció i regeneració de la cobertura forestal i
protecció del sòl de les muntanyes valencianes ha de ser l’estratègia
més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic. Ha de
ser un dels eixos fonamentals de la política forestal en els futurs
anys, acompanyada de la necessària concienciació social en la cura del
nostre entorn i d’una informació de servei i proximitat que de nou hem
trobat a faltar aquests dies en absència de mitjans públics valencians.
Eixa és la política que s’hauria d’esperar d’un govern del PSOE–Compromís
per a que les zones rurals valencianes i el nostre bosc, el de tots i
totes, notara que alguna cosa ha canviat al Palau de la Generalitat i a
la Conselleria de Medi Ambient.
S’esperaria d’ells, un nou nou marc legislatiu que reforme la Llei
Forestal Valenciana, per afavorir la participació i coresponsabilització
dels agents socials implicats en el bosc valencià (Generalitat,
propietaris privats, Ajuntaments i professionals del sector) i el
repartiment de les càrregues i els beneficis socials generats. La
riquesa del litoral ha d’arribar als propietaris privats i Ajuntaments
rurals que mantenen els espais forestals. Si apliquem el principi de la
UE de qui contamina paga, també hem d’aplicar l’altre principi de
justícia social de qui ofereix serveix ambientals al conjunt de la
societat valenciana ha d’estar compensat. Caldrà establir mesures
positives per assegurar als propietaris de bosc i terres de muntanya una
renda familiar garantida, al temps que aquesta nova Generalitat hauria
de proposar-se un augment exponencial dels pressupostos en matèria
forestal i el foment de la gestió compartida i privada del bosc
valencià, que encara no hem vist.
Durant els governs del PP de Zaplana, Camps i Fabra
es dedicaren menys de 10 euros per ha/any de bosc quan caldria
aproximar la inversió pública a uns 60 euros per Ha/any al llarg dels
quatre anys de cada legislatura. Justament en política forestal sí que
s’ha de fer totalment el contrari del PP, ha de ser la prevenció dels
incendis forestals la primera línia estratègica de la política forestal.
La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política
forestal en les muntanyes públiques i també en les privades. En aquest
tema els nous governants no haurien de tenir por al què dirà la dreta o a
perdre vots.
Els informes forestals diuen que més d’un 80% del bosc valencià no
està ben preparat contra els incendis forestals, arribant a 1 milió les
hectàrees amb total absència de qualsevol tipus de tècnica silvícola,
d’un total de 1.217.000 hectàrees de la superfície forestal valenciana. A
majors inversions públiques en la prevenció d’incendis, hem
d’acompanyar l’augment de les subvencions a les tasques preventives dels
propietaris privat i als Ajuntaments. Els incendis forestals d’aquests
dies, quasi segur que provocats i això que encara no ha començat
l’estiu, haurien de ser suficientment incentivadors per escometre
urgentment una nova política forestal.
Els Verds, Esquerra Republicana del País Valencià i Esquerra Nacionalista Valenciana,
exigim al nou govern valencià la posada en marxa real de la
reforestació del bosc, amb importants inversions en tasques manuals de
silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i
reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Un
bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una
font energètica renovable de biomassa, per alguns sectors industrials,
així com per a les poblacions rurals de l’interior, al temps que
subministrador de CO2 és, a més, una font d’ocupació important per a
sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i
l’agricultura. I per si tornara la febre constructora hauríem de
declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell
terreny que haja patit un incendi forestal, just el contrari del que ha
pretés l’agònic PP des de Madrid. El més que evident
canvi climàtic reclama que els governs progressistes es posen urgentment
a la tasca de minorar les seves dramàtiques conseqüències per a tota la
societat i el territori.
(*)
Joan Francesc Peris, Portaveu de la Federació d’Els Verds
Josep Barberà. President d’Esquerra Republicana del País Valencià
Josep Velasco, President d’Esquerra Nacionalista Valenciana
Josep Barberà. President d’Esquerra Republicana del País Valencià
Josep Velasco, President d’Esquerra Nacionalista Valenciana
Cap comentari: