El
cantant alcoià Jordi Gil s’acomiadà oficialment del públic fa
uns mesos, amb el darrer treball Shefarad. Tot i així, Gil no
ha dit adéu a la cançó i continua escrivint, fent cançons i
cantant en actes puntuals. Fa només una setmana va estar a França
convidat per “Memoria Andando”, una associació que des
del 2002 organitza tot tipus d’activitats: recitals, conferències,
exposicions, pel·lícules, balls, cant, dinars de germanor, tallers
d’idiomes... no solament per als descendents, fills i néts
d’aquells republicans de la Guerra d’Espanya que forçats van
haver de fugir i patir l’exili, sinó també per a tots els
interessats en la cultura espanyola, en el sentit més ampli. Les
darreres xifres parlen d’uns 500.000 exiliats, i molts d’ells,
després de passar per camps de concentració, s’establiren a
França.
El
recital tingué lloc a la Salle Yves Roques de la ciutat de
Decazeville . Gil compartí escenari amb un recital
d’inspiració flamenca, i per això el nom de “Concert
entre dos puentes”, el de Sant Jordi i el de Triana. Encara
que d’una manera simbòlica, la nit del 19 d’octubre, Decazeville
estigué unida a Alcoi i Sevilla, al País Valencià i a Andalusia
per aquests dos ponts. Unes 500 persones, aplegades d’Andorra,
Occitània, Aquitània, Catalunya, País Valencià... vam poder
gaudir de la veu vellutada, de barranc, de Barranc del Cint, del
cantautor Jordi Gil i de la dansa de La Muñeca, acompanyada
per Manuel Rodríguez i Mariano Zamora. Però la sorpresa de Gil fou
que s’adonà que “la gent sabia qui era”, seguia i
coneixia algunes de les seues cançons. Foren uns moments “d’emocions
i retrobament” I és que el seu amic Alexandre Santana,
vicepresident de “Memoria Andando”, professor d’espanyol
i fill d’andalusos exiliats, havia traduït al francés 40 de les
seues cançons, editant el llibre “L’univers musical et
poètique de Jordi Gil”. Un llibre escrit a sis mans: la
traducció d’Alexandre, les il·lustracions de Cathy Larroque i
l’ajuda de Jordi.
Doncs
aquest llibre, recull de cançons que com diu Santana tenen “un
compromís social i polític”, fou presentat el passat dijous
25 d’octubre al Centre Cultural Ovidi Montllor (CCOM). El professor
fa vint-i-quatre anys que coneix a Gil i, a banda de la seua amistat
sincera, està convençut que aquest “troubadour moderne
d’Alcoi” es mereix molt més, molt més que aquest
“reconeixement anònim” que ha tingut. Alexandre Santana
té una estreta relació amb el nostre país. El seu iaio estigué
empresonat ací, a Alcoi, els seus pares van viure uns anys a Alberic
i, tot i que ell nasqué a França, el seu germà ho féu en aquest
poble de la Ribera Alta. A més a més, també té una relació amb
el CEIP El Romeral, doncs l’any 1994 l’alumnat d’aquest centre
d’Alcoi, amb el professorat Maria José Llácer i Vicent Romans, va
tindre un intercanvi amb alumnat de França, i un del professors fou
Alexandre Santana.
Fet
i fet, per al CCOM la presentació d’aquest llibre ha significat
una doble alegria. Per una banda veure que un cantautor alcoià, de
casa nostra, és reconegut fora del nostre territori, traduint-se una
part de les seues cançons al francès. I també per tindre entre
nosaltres a Alexandre Santana, acompanyat per la seua companya Regine
i la seua filla Sofie. Tenir al CCOM el vicepresident de “Memoria
Andando” és tot un honor. Una associació que fa anys treballa
perquè els fills i néts d’aquells exiliats republicans coneguen i
retroben l’origen i la identitat dels seus familiars. Tot un
exemple a seguir, si tenim en compte els entrebancs de tot tipus que
a l’Estat espanyol s’hi posen per recuperar la memòria
històrica. Mentre a França, i a altres parts del món, s’interessen
per cercar la identitat d’emigrants i exiliats ací, ni amb governs
del PSOE ni del PP, s’ha aconseguit una Llei de la Memòria
Històrica digna i justa, que condemne, rescabale i dignifique. Una
llei que subvencione i facilite l’exhumació de milers de persones
que estan enterrades en fosses comunes i en cunetes de carreteres.
Una llei que no amague el passat, sinó tot el contrari que òbriga
portes i finestres de llum.
Alcoi,
26-10-2018
Vicent
Luna i Sirera
Crònica agraeix a l'autor que comparteixi les seves opinions amb els nostres lectors
Cap comentari: