Un altre poble a la comarca article de Miquel Ruiz

Sí, sí. Així com ho han llegit i jo no me n'havia assabentat. Em va ocórrer fa uns quants mesos. De sobte va aparèixer a les xarxes socials el nom d'un altre municipi que ha nascut a la nostra comarca, al Camp de Túria. Per als qui encara no ho saben es tracta de Ribarrotxa. Tenim un poble que s'anomena Riba-roja de Túria que, com el seu propi nom indica, està regat pel riu Túria i té un dels polígons industrials més grans i potents a les comarques valencianes. Tanmateix, a les darreres setmanes va sobtar a les xarxes socials l'aparició de Ribarrotxa. L'Ajuntament de la Pobla de Vallbona feia un anunci a les xarxes socials on el poble veí, a sols uns cinc quilòmetres de distància per una carretera tortuosa i molt perillosa, apareixia amb eixa nomenclatura. En el moment que ho vaig vore al meu mòbil -una eina important per assabentar-te'n de tot allò que succeeix al nostre voltant- no m'ho podia creure. Vaig haver d'accedir dos voltes seguides per assegurar-me'n. Com que no n'estava segur completament, vaig haver de comentar-li l'avinentesa al meu veí. Pensava que potser no ho hauria llegit correctament, tot i que feia estona que m'havia alçat de la migdiada i els meus tallats de mitjans vesprada no solen portar-hi mai cap element extra. El meu veí m'ho va confirmar fil per randa. Ho havia llegit bé. Hi havia escrit Ribarrotxa. D'entrada, vaig pensar a la Garrotxa, una comarca gironina boscosa prop dels Pirineus que vaig conèixer en un viatge en bicicleta meravellós fa uns anys. Anava, però, errat. Pel contingut que hi havia a l'interior del missatge devia referir-s'hi a Riba-roja de Túria. Una volta paït el nom d'eixe municipi nou vaig tractar de donar-hi una explicació fefaent. Potser la persona encarregada de penjar eixe contingut a les xarxes desconeixia i desconeix la nostra comarca. Colpidor però factible. Si fem una enquesta segurament molta gent seria incapaç d'esmentar tots els pobles que en formen part del Camp de Túria. Fins i tot, no sé quants en sabrien el nom de la comarca, ni quants habitants hi ha en el global de tots els municipis. Dades que per a una persona avesada a treballar en temes periodístics són d'allò més normals, esdevenen una proesa per a qualsevol persona del carrer.

A mi, els temes lingüístics i el seu vessant social és una de les qüestions que des de sempre m'han apassionat. Hi he fruït. M'agrada estudiar, analitzar i reflexionar al voltant de l'ús que en fem de les llengües, un dels instruments de comunicació més potents que s'han inventat mai a la història de la humanitat i que, dissortadament, a voltes són un motiu de divisió o enfrontament, en especial quan s'hi capfiquen els polítics a dir-ne la seua. Quan he viatjat per altres contrades m'he interessat per la consciència que en tenen les persones no sols sobre la realitat dels respectius municipis -història, costums, trajectòria, fets excepcionals....- sinó sobretot pel que fa al grau de coneixement i preocupació per allò que ocorre als pobles dels voltants. Això que en diuen la vertebració social és, en determinats casos, una forma molt subtil de cohesionar la societat, unir-la i preparar-la per a encarar situacions i reptes. Em fa l'efecte que en el cas del Camp de Túria hi ha encara, transcorreguts molts anys d'ençà que es va crear eixa entitat política, un sentiment escàs sobre la pertinença a una comarca, en la qual els pobles que la formen pateixen en comú una sèrie de mancances en infraestructures, obres, serveis públics, carreteres i projectes pendents des de fa temps però alhora també comparteixen virtuts i joia sobre les seues excel·lències intrínseques.

Símptoma de l'escassa consciència comarcal és l'absència d'un teixit associatiu potent -incipient però res més- que siga capaç d'aglutinar tota la societat civil de la comarca, amb els prop de 150.000 habitants que hi ha en el conjunt del Camp de Túria. Sí hi percep, darrerament, un esforç ímprobe des de la Mancomunitat per donar a conèixer amb més força que mai tota la seua activitat i una major interlocució amb la resta d'ajuntaments. Amb la seua presidenta Lola Celda, al capdavant, ha pres embranzida una visió més global de la comarca, amb una major insistència per posar en comú els problemes que afecten els nostres municipis per donar-los una resposta global factible. Un recorregut virtual és suficient per adonar-se'n del que dic. Si més no, els esforços tenen la seua recompensa a mitjà o llarg termini. Encara hi queda molt camí per recórrer, amb més o menys pedres al trajecte, amb més o menys encert, amb més o menys sintonia política entre els ajuntaments i els partits polítics..... El que no hi ha de mancar mai és la voluntat per arribar a un destí determinat. Aquell on no hi haja ningú que confonga Ribarrotxa amb Riba-roja de Túria, que sàpiga escriure el nom dels pobles i, fins i tot, els gentilicis corresponents.

La Mancomunitat ha de trobar, al capdavall, eixe camí que desitgem tots perquè esdevinga, veritablement, l'eina de transformació de la comarca, de reivindicació territorial, d'àrbitre de possibles conflictes entre els municipis i, per últim, una administració pública que permeta dissenyar el futur més immediat. Una de les funcions originàries de la Mancomunitat és, precisament, donar respostes globals a problemes locals que han traspassat l'àmbit municipal a fi que tots els seus habitants en puguen ser beneficiaris. Molt a sovint hem vist que els municipis solen prendre decisions importants sense consultar els ajuntaments de la resta de localitats més pròximes, una unió amb la qual podrien vore un altra manera d'enfocar eixe problema. Fins ara cada municipi ha viscut d'esquenes al seu veí. Raons d'enfrontament polític o, simplement, deixadesa o egocentrisme polític, el ben cert és que s'han perdut ocasions importants per avançar en el procés de la modernitat. A voltes també hi ha tingut molt a vore que els partits polítics no han sabut perfilar una sintonia comuna a l'hora d'actuar davant determinats casos. 

Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació. premsapvallbona@hotmail.com
Escriu en diferents mitjans, entre d'altres en Levante, Provincias i ha estat com a cap de premsa en diversos ajuntaments. Actualment ho fa normalment, com a opinió, en Infoturia, Levante-emv i també a Crònica Digital Comarcal
* Crònica agraeix a l'autor que compartisca els seus articles d'opinió amb els nostres lectors