A Llíria, la capital comarcal, però, des de fa quasi un any i mig hi ha una polèmica important -atiada per sectors conservadors, altres pseudoprogres i una colla sense classificació- al voltant de la futura construcció d'un centre de menors
Durant
els cinc de la carrera universitària passava cada matí per Bétera
on un rètol en roig i ben gran plantat en una paret vella construïda
amb rajoles antigues em rebia per recordar-me en quin poble em
trobava. "¿A por quién vais, a por el SIDA o a por Cremades?"
era la frase en qüestió. La tenia enregistrada al meu cervell i
estrany era el dia que abans d'arribar-hi no me'n recordara.
D'entrada no l'entenia. Per un costat, desconeixia qui era Cremades,
la persona a qui s'hi al·ludia. D'altra banda, no en sabia la
connexió entre l'esmentada persona i la Sida, una malaltia que en
aquella època cavalcava amb peu ferm i provocava calfreds i
maldecaps entre determinats segments socials, com una autèntica
piconadora que malmetia la salut de les persones. Amb el temps, vaig
aconseguir pair la frase que amb tanta contundència figurava amb
tota mena de privilegis sobre una paret del nucli urbà. Els autors
de la retolació de la paret escometien contra l'alcalde de l'època
de Bétera, Vicent Cremades, per permetre la instal·lació d'un
centre 0n s'hi tractaven malats de la Sida. El desconeixement i
l'agosarament sobre les persones que patien en aquell moment la
malaltia, mortal completament front al caràcter crònic de
l'actualitat, suraven com la causa de l'eslògan que rebia els
visitants. De ben segur, pensaven que la presència de persones amb
una malaltia mortal es podria estendre fàcilment a la resta de
ciutadans, com si l'aire que s'hi respirava o el contacte cara a cara
entre les persones en fóra raó suficient per al contagi.
Amb
la perspectiva que ens atorga el pas del temps, l'evolució de la
medicina i els nous avenços farmacològics podríem deduir-hi que
eixe pensament o forma de funcionar en forma part d'una època
feliçment passada. Nogensmenys, em fa l'efecte que si en parlem en
termes sociològics i polítics no hauríem de bandejar eixe
reduccionisme dialèctic. Ans al contrari, continuem caminant per la
senda de l'egoisme o de l'egocentrisme: sols pensem en nosaltres
mateixos, en el nostre benestar, en el plaer personal i en la
satisfacció immediata. Deixem la solidaritat, la identificació amb
els altres i l'ajut humanitari per donar-hi pas als missatges on el
"jo" personal n'és el protagonista. D'exemples, en tenim
un bon grapat, diversos i de tot tipus, per a tots els gustos. La
instal·lació d'un aeroport, un abocador de fem, una planta de
tractament de residus, la construcció d'una presó -ara que tots
demanen places a dojo per a polítics i delinqüents-, o un centre de
discapacitats intel·lectuals,..... Hi ha per a tots els gustos i
condicions. Tots són projectes importants que volem lluny de casa
nostra, si és a la casa del veí on no ens moleste, millor.
A
Llíria, la capital comarcal, però, des de fa quasi un any i mig hi
ha una polèmica important -atiada per sectors conservadors, altres
pseudoprogres i una colla sense classificació- al voltant de la
futura construcció d'un centre de menors, tutelats per la
Conselleria de Polítiques Inclusives, que encapçala Mónica Oltra,
de Compromís. Eixos sectors esmentats n'han fet del centre de menors
l'eix fonamental de la seua lluita política amb l'al·licient en
l'horitzó més immediat de traure'n un rèdit electoral en les
eleccions locals previstes per al maig del 2019. Tant s'hi val una
cosa o l'altra. La qüestió principal rau en el seu interès per
desgastar un equip de govern -format pel PSPV, Compromís i dos
regidors que abans militaven en Ciutadans i Podem- que va
desballestar la majoria absoluta que des de feia anys el Partit
Popular fruïa a la capital edetana amb una placidesa i una comoditat
fruit de la incapacitat de l'oposició per fiscalitzar els governs
conservadors.
No
entraré en qüestions tècniques alienes a la meua formació i
capacitat cognitiva, sinó em quedaré en el terreny de la política,
un món que moltes voltes s'endinsa en parcel·les enfangades per la
demagògia i per la cerca de la consecució del premi immediat en
comptes de deixar determinades àrees a les persones encarregades de
gestionar-les. Els ànims s'escalfen de valent quan eixos partits
polítics prenen els estereotips més escandalosos d'eixos menors per
agitar les masses que en formen l'opinió pública de Llíria i crear
un clima advers i contrari a la instal·lació d'un centre d'eixes
característiques. Dia a dia, plenari rere plenari, discussió rere
discussió, polèmica rere polèmica, qualsevol tret que ajude a
mobilitzar la ciutadania en contra del centre de menors. N'han fet
d'eixe tema l'agenda informativa diària, especialment centrada en
les xarxes socials on determinades classes socials es belluguen amb
una rapidesa envejable. No hi ha dia que no s'hi pengen notícies
negatives d'altres municipis on hi ha eixe tipus d'instal·lacions
per continuar la seua lluita particular. Qualsevol motiu és
suficient per carregar-hi el pes. Al principi, demanaven la
construcció d'un centre de dia amb caràcter comarcal en comptes del
centre de menors. Després, quan l'Ajuntament de Llíria i la
Generalitat van assegurar amb papers i documents que també n'hi
hauria un edifici per als majors, es van centrar a criticar amb
duresa el centre de menors. D'eixa manera, si en l'anterior
legislatura la nefasta gestió urbanística en un municipi amb greus
i endèmiques mancances era el tema principal, ara n'és el centre de
menors el que ha pres el relleu al mig de l'opinió pública.
Dins
del mateix equip de govern, m'ha sobtat especialment el distint
tractament que cada partit que en forma part n'ha fet de la
construcció del centre de menors. Mentre els dos regidors aïllats
de Podem i Ciutadans no en diuen ni pruna, quasi passen
desapercebuts, Compromís ha passat d'anunciar a dolçaina i tabalet
la construcció del centre de menors com un èxit propi fruit de la
seua influència en una conselleria encapçalada per la mateixa
coalició a posar-s'hi de perfil quan han vist que eixe projecte pot
suposar un desgast notable en forma de minva de vots en les properes
eleccions. L'alcalde socialista de Llíria és, actualment, l'únic
que ha d'afrontar les escomeses de la resta de l'oposició i
d'entitats suposadament independents arrecerades en la línia més
conservadora. A l'horitzó més immediat no s'hi albiren canvis
substancials. Ans al contrari, la intuïció ens indica que a mesura
que s'acosten les eleccions s'accentuaran els missatges contraris a
la futura instal·lació del centre de menors. Alhora, eixe serà un
dels temes més importants que centraran bona part de la futura
campanya electoral, que podria passar factura política, possiblement
en forma de minva de vots per al govern municipal i en forma
d'augment per a l'oposició. Una volta més, queda demostrat que els
polítics bandegen qualsevol signe de progrés social amb l'únic
intent d'aconseguir vots i reeixir-se'n amb els seus propòsits.
Qualsevol mitjà és vàlid si serveix per aconseguir una determinada
meta. Els objectius partidistes formen part, malauradament, del
paisatge nostrat que ens pertoca viure.
Miquel Ruiz, periodista de la Pobla de Vallbona i assessor de comunicació. premsapvallbona@hotmail.com
Escriu en diferents mitjans, entre d'altres en Levante, Provincias i ha estat com a cap de premsa en diversos ajuntaments. Actualment ho fa normalment, com a opinió, en Infoturia, Levante-emv i també a Crònica Digital Comarcal
* Crònica agraeix a l'autor que compartisca els seus articles d'opinió amb els nostres lectors
Escriu en diferents mitjans, entre d'altres en Levante, Provincias i ha estat com a cap de premsa en diversos ajuntaments. Actualment ho fa normalment, com a opinió, en Infoturia, Levante-emv i també a Crònica Digital Comarcal
* Crònica agraeix a l'autor que compartisca els seus articles d'opinió amb els nostres lectors
Cap comentari: