Judici a la democràcia per Manel Rodriguez-Castelló

«Ja m'agafen i me'n lliguen | i em porten a la presó. | –Senyor batlle, senyor batlle, | per què em porta a la presó?» / A la presó ja els hi van portar, els Jordis, els primers, fa 472 dies, després tots els altres fins a nou presos i preses polítics. Puig de les Basses, Mas d'Enric, Lledoners, Brians 2, Soto del Real, Alcalá-Meco, l'itinerari sinistre vigilat pels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. L'últim adeu de Joan Bonanit a Sant Joan de Vilatorrada, l'escalfor de centenars de persones enmig del fred hivernal que ha acompanyat els líders independentistes en el seu viatge a Madrid, on el Tribunal Suprem iniciarà, probablement el 12 de febrer, el seu judici a la democràcia. / La democràcia queda empantanada si poses davant el carro de la unitat legal i darrere la cavalleria legítima de drets i llibertats, i si a més ho fas amb tota la violència, legal o no, de què disposes. / El sedal de la realitat, sobretot quan el poder posa a treballar a tota màquina les seues fàbriques d'ordir mentides, té una tendència espantosa a embolicar-se. En aquests casos, amb molta cura i paciència, s'ha d'anar estirant del fil fins a desfer tots els nusos. / Davant el procés que una majoria significativa de catalans i catalanes van mamprendre per construir la independència del seu país, l'Estat espanyol, tancat en banda de qualsevol possibilitat de diàleg i negociació, bàsics per a la convivència, va violentar drets i llibertats. A les urnes, la pau i la civilitat, l'Estat hi va oposar els colps, els tribunals, la presó i l'exili. / «A la presó no t'hi porto | ni per lladre ni traïdor, | sinó perquè vull que em diguis | d'on has tretes tantes flors». / Davant una sentència de culpabilitat ja dictada des de la decisió d'uns jutges prevaricadors d'empresonar persones innocents, els mateixos que van haver de retirar idèntics càrrecs falsos contra els exiliats que els tribunals europeus no acceptaven, els presos i preses han decidit convertir el judici en una acusació a l'Estat i una reivindicació de drets i llibertats. / La fàbrica, amb el contramestre Borrell a la sala de màquines, funciona a ple rendiment. Una exdiputada d'UpyD, diuen que escriptora, Irene Lozano, serà l'encarregada de cantar les virtuts inexistents d'un Estat en fallida democràtica. I amb els diners de tots, clar. En castellà m'ho deia la mare: «Dime de qué presumes y te diré de qué careces». / A l'extrem del fil desenredat hi ha els principis democràtics, com el dret d'autodeterminació reconegut internacionalment. L'espanyolisme cavernari ha mogut molt bé les baixes passions identitàries perquè d'aquesta manera tot es redueix al ser o no ser i ja no cal calfar-se més el cap (i mentrestant te les claven per tots els forats), però ho diem des de fa anys i panys: el procés de Catalunya apel·la abans que res a tots els demòcrates, siguen d'on siguen i del color polític que siguen. / ¿Vols dir que en el fons d'aquesta ràbia deixatada que permet l'extrema dreta de Vox fer el paperot de l'acusació popular (en quina democràcia es permetria això?) per coincidència total amb la fiscalia, entre d'altres perles significatives, no prové en bona part per la incapacitat d'interpretar el món en què vivim i d'una por cerval a la llibertat que avui Catalunya escenifica i conquista? / D'on han eixit tantes flors democràtiques, en quin jardí secret es cultiven les roses de la civilitat, quina agosarada botànica ha permès aquesta florida primaveral de llibertat i no-violència, el subtil pol·len entossudit a fer créixer l'arbre d'un país nou al servei dels ciutadans, plural, obert i inclusiu? / «–Senyor batlle, les he tretes / de les penes del meu cor». / Si la sentència final és desfavorable als justos, la condemna a la democràcia serà llarga i penosa i la pagarem tots.