L'any 1982 la Taula Democràtica del País Valencià va aconseguir consensuar l'anomenat Estatut de Benicàssim. Aquest, malauradament, va ser tramés per “la via lenta”, malgrat que la majoria d'ajuntaments valencians van manifestar-se a favor d'aprovar-lo per l'article 153, és a dir considerant el País Valencià com a comunitat històrica, com ho havien fet Catalunya i el País Basc. Quan l'esmentat text arribà a Madrid, el PSOE i UCD van decidir retallar-lo, de tal manera que res va tindre a veure amb el què consensuaren a la ciutat castellonenca, passant a ser conegut com l'Estatut de Madrid. Un text descafeïnat pels polítics, que van tindre la gosadia d'emmascarar i jugar amb els trets d'identitat de tots els valencians i valencianes, passant per sobre de les opinions dels ajuntament.
Ara, trenta anys després d'aquella aprovació, la mesa de les Corts Valencianes, amb la col·laboració de la Conselleria de Governació, ha organitzat una exposició, Nosaltres. 30 anys d'Estatut d'Autonomia, que pretén que siga, segons els organitzadors, “Una commemoració històrica de tots i totes”. Doncs bé, de commemoració història res de res, més aviat el contrari. Els valencians i les valencianes no tenim motius raonables i constatables per dir que aquest Estatut de Madrid, dirigit al llarg d'aquests trenta anys per polítics mesells que no han defensat mai els nostres interessos, ens haja portat progrés i benestar a la majoria del nostre poble. Més aviat és tot el contrari. Amb aquest esquifit Estatut, i amb aquesta colla de polítics corruptes, sucursalistes, balafiadors i mesells d'aquells que els omplin el pessebre, els valencians i valencianes som molt més pobres que ara fa trenta anys, i el nostre deute, a març del 2013, era de 29.437 milions d'euros.
Un deute escandalós que ens situa com la comunitat autònoma més endeutada respecte del PIB, una llosa per a les futures generacions de valencians. Un deute que arrossegarem gràcies al balafiament dels nostres recursos per part dels polítics que ens han governat, gràcies als Governs dels Molts Honorables que han convertit al País Valencià en un ERE. Diuen que els valencians som fàcil de convèncer i que, com un moll, ens poden estirar, estirar i estirar. La veritat és que, si donem un cop d'ull als governs d'aquests trenta anys, sembla que tenen part de raó.
Així, tot i que ens enganyaren amb aquell Estatut que el poble mai va votar, la majoria del valencians confià el seu vot al PSPV-PSOE. L'any 1983 els socialistes guanyaren les eleccions i Joan Lerma es convertia en President de la Generalitat, càrrec que ocupà fins 1995. Lerma va estar governant tres legislatures seguides amb majoria. Una dècada llarga que hauria estat més que suficient per posar ordre i resoldre alguns dels conflictes identitaris que arrosseguem els valencians. Malauradament no fou així.
Les entitats culturals i cíviques, defensores de la cultura i llengua pròpies, van confiar molt en els governs socialistes de Lerma, però la realitat va ser una altra i, alguns dels problemes que continuem patint a hores d'ara són per no haver-los resolts quan tocava. En una ocasió va dir: “Jo tenia un projecte i sé quin era, el dels altres encara no l'he identificat, encara que sone pretensiós”. La veritat és que la majoria dels valencians vam trobar a faltar, precisament, un projecte clar i valencià. A nivell econòmic, i en juny de 1995, Joan Lerma ens va deixar un deute de 2.510,6 milions d'euros, el 6,2% del PIB. Ara bé, pels serveis prestats, el partit, el Govern...., l'Estat, no va dubtat ni un moment en recompensar-lo: de 1995-1996 Ministre d'Administracions Públiques i Senador de 1996 fins 2007. En l'actualitat és portaveu econòmic del grup socialista al Senat. Com veieu, paga la pena prestar aquests serveis.
Els valencians vam acabar farts dels socialistes i, torne a dir, com que som fàcils de convèncer, ara vam apostar pel PP, un partit encara més espanyolista que coincidia molt més amb l'esperit valencià “d'ofrenar noves glòries”. L'any 1995 Eduardo Zaplana, alcalde de Benidorm gràcies als vots d'una trànsfuga del PSOE, es convertia en Molt Honorable, càrrec que va ostentar fins l'any 2002. Temps més que suficient per desmantellar, laminar, torpedinar i erosionar la minsa identitat valenciana, i posar els fonaments per convertir el PP en el mirall per a una gran part de la societat valenciana, acostumada a les obres de cartó pedra, a les festes i saraus, i al diner fàcil.
Eduardo Zaplana va tindre també temps per fer diners: “Estoy en política para forrarme”, va dir-li a Vicente Sanz, en unes declaracions gravades que es van fer públiques arran del vergonyós cas Naseiro (vergonyós, sobretot, per a la justícia espanyola). Però mentre ell s'enriquia, i deixava la presidència per convertir-se en Ministre de Treball i d'Afers Socials, en juny del 2002 als valencians ens deixava un deute de 6.830,2 milions d'euros, el 9,9% del PIB. Evidentment, i com no podia ser d'una altra manera, el seu partit, el Govern..., i l'Estat, també van saber recompensar-lo pels seues serveis prestats a la pàtria. A més de ser, com hem esmentat, Ministre del 2002 al 2004, va ser Portaveu del Govern durant aquest mateix període de temps, Portaveu del PP del 2004 al 2008 i, per acabar-ho d'adobar, el 2008 el van nomenar director de Telefònica. Com ho veieu ?, quina poca vergonya!!
*Vicent Luna i Sirera, és treballador de l'ensenyament, ha ocupat diferents càrrecs de direcció en centres d'Educació Primaria.Ha editat bastant material didàctics per a l'ensenyament. Ha estat guardonat entre altres amb el II Premi Emilia Pardo Bazan del Ministeri d'Educació i Ciència, I Premi L'Escola i el Tirant de la Universitat d'Alacant, XII Premi Pau Vila de l'ICE de la Universitat de Barcelona.És col·laborador amb articles de premsa en alguns mitjans com El Punt, Ciutat d'Alcoi, Barcella, Levante-EMV, Pàgina 26, Vilaweb, Indirecte.cat.
* Crònica agraeix a l'autor la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors. incorporant-se de tant en tant com a opinió convidada
Un deute escandalós que ens situa com la comunitat autònoma més endeutada respecte del PIB, una llosa per a les futures generacions de valencians. Un deute que arrossegarem gràcies al balafiament dels nostres recursos per part dels polítics que ens han governat, gràcies als Governs dels Molts Honorables que han convertit al País Valencià en un ERE. Diuen que els valencians som fàcil de convèncer i que, com un moll, ens poden estirar, estirar i estirar. La veritat és que, si donem un cop d'ull als governs d'aquests trenta anys, sembla que tenen part de raó.
Així, tot i que ens enganyaren amb aquell Estatut que el poble mai va votar, la majoria del valencians confià el seu vot al PSPV-PSOE. L'any 1983 els socialistes guanyaren les eleccions i Joan Lerma es convertia en President de la Generalitat, càrrec que ocupà fins 1995. Lerma va estar governant tres legislatures seguides amb majoria. Una dècada llarga que hauria estat més que suficient per posar ordre i resoldre alguns dels conflictes identitaris que arrosseguem els valencians. Malauradament no fou així.
Les entitats culturals i cíviques, defensores de la cultura i llengua pròpies, van confiar molt en els governs socialistes de Lerma, però la realitat va ser una altra i, alguns dels problemes que continuem patint a hores d'ara són per no haver-los resolts quan tocava. En una ocasió va dir: “Jo tenia un projecte i sé quin era, el dels altres encara no l'he identificat, encara que sone pretensiós”. La veritat és que la majoria dels valencians vam trobar a faltar, precisament, un projecte clar i valencià. A nivell econòmic, i en juny de 1995, Joan Lerma ens va deixar un deute de 2.510,6 milions d'euros, el 6,2% del PIB. Ara bé, pels serveis prestats, el partit, el Govern...., l'Estat, no va dubtat ni un moment en recompensar-lo: de 1995-1996 Ministre d'Administracions Públiques i Senador de 1996 fins 2007. En l'actualitat és portaveu econòmic del grup socialista al Senat. Com veieu, paga la pena prestar aquests serveis.
Els valencians vam acabar farts dels socialistes i, torne a dir, com que som fàcils de convèncer, ara vam apostar pel PP, un partit encara més espanyolista que coincidia molt més amb l'esperit valencià “d'ofrenar noves glòries”. L'any 1995 Eduardo Zaplana, alcalde de Benidorm gràcies als vots d'una trànsfuga del PSOE, es convertia en Molt Honorable, càrrec que va ostentar fins l'any 2002. Temps més que suficient per desmantellar, laminar, torpedinar i erosionar la minsa identitat valenciana, i posar els fonaments per convertir el PP en el mirall per a una gran part de la societat valenciana, acostumada a les obres de cartó pedra, a les festes i saraus, i al diner fàcil.
Eduardo Zaplana va tindre també temps per fer diners: “Estoy en política para forrarme”, va dir-li a Vicente Sanz, en unes declaracions gravades que es van fer públiques arran del vergonyós cas Naseiro (vergonyós, sobretot, per a la justícia espanyola). Però mentre ell s'enriquia, i deixava la presidència per convertir-se en Ministre de Treball i d'Afers Socials, en juny del 2002 als valencians ens deixava un deute de 6.830,2 milions d'euros, el 9,9% del PIB. Evidentment, i com no podia ser d'una altra manera, el seu partit, el Govern..., i l'Estat, també van saber recompensar-lo pels seues serveis prestats a la pàtria. A més de ser, com hem esmentat, Ministre del 2002 al 2004, va ser Portaveu del Govern durant aquest mateix període de temps, Portaveu del PP del 2004 al 2008 i, per acabar-ho d'adobar, el 2008 el van nomenar director de Telefònica. Com ho veieu ?, quina poca vergonya!!
*Vicent Luna i Sirera, és treballador de l'ensenyament, ha ocupat diferents càrrecs de direcció en centres d'Educació Primaria.Ha editat bastant material didàctics per a l'ensenyament. Ha estat guardonat entre altres amb el II Premi Emilia Pardo Bazan del Ministeri d'Educació i Ciència, I Premi L'Escola i el Tirant de la Universitat d'Alacant, XII Premi Pau Vila de l'ICE de la Universitat de Barcelona.És col·laborador amb articles de premsa en alguns mitjans com El Punt, Ciutat d'Alcoi, Barcella, Levante-EMV, Pàgina 26, Vilaweb, Indirecte.cat.
* Crònica agraeix a l'autor la decisió de compartir les seues opinions amb els nostres lectors. incorporant-se de tant en tant com a opinió convidada
Cap comentari: