Es important la solidaritat entre els essers humans, no discriminar per gènere, raça, religió, orientació sexual o política. Sempre recorde el famós poema de Niemöller, el vaig llegir en castellà:'Cuando los nazis vinieron a llevarse a los ...
guardésilencio.. Cuando vinieron a buscarme a mí, no había nadie más que pudiera protestar.'
Precisament al País Valencià coneguem molt be aquest problema, cansats de vore com som portada de la majoria de mitjans de comunicació amb casos com els Noos, Gurtel, Brugal o Cooperació, ahí tenim a polítics rellevants del Partit Popular com Camps, Rita, Fabra, Castedo o Blasco, gaudeixen de total impunitat. També tenim a Urdangarin, el gendre d’un desfasat rei que pese a estar assabentat de totes les histories d’este es mes impune si cap perquè així ho marca a la Constitució, que diu que el rei es inviolable i no esta subjecte a responsabilitat. Ja sabem que la justícia no es igual per a tots com va intentar convèncer-nos en el seu moment, resulta que la filla, una tia amb càrrec directiu i amb estudis, es tontai no sabia el que firmava i els ancians, alguns analfabets que varen ser enganyats amb les preferents eren tan intel•ligents que si sabien el que firmaven.
El mateix Rajoy o Cospedal rebent sobres de Barcenas i no passa res, com en Andalusia els casos dels ERES, i me dona la sensació que hem normalitzat la corrupció al nostre estat.
Que no ens enganyen, ens estan desmantellant tot l’estat de benestar que tantes llàgrimes, sang i suor va costar i ara tenim que tornar a reclamar drets que ja vàrem adquirir fa mes de 30 anys i tot per a justificar, entre altres coses les seues corrupteles, però no obstant això dediquen diners públics per a salvar a bancs i ens socialitzen el deute, la major part deute que han creat ells mateixos que si eren els que prestaven per damunt de les seues possibilitats.
Després, per a rematar entre socialistes i populars canvien la Constitució per a pagar abans als bancs que a les persones i estos al mateix temps deixant a persones sense casa i cases sense persones, mentre l’estat continua mirant cap a altre lloc.
Ens retallen en sanitat, educació, justícia, en drets laborals, ara les pensions i si no fem res per parar-ho podem dir que ens estan retallant la vida. La vida es una persona sana, una persona culta, una persona en igualtat de condicions, que no siga discriminada ni exclosa no ser un numero, el numero que som per al sistema capitalista. Pel contrari seria tornar al feudalisme i convertir-se en serfs de la gleba.
Desgraciadament Espanyistan esta així i mentre no despertem, que confie que així siga, i comencem a plantar cara a aquest sistema opressor i criminal continuarem enfonsats en la mateixa porqueria. Per això hi ha que prendre consciencia de classe i teixir les xarxes per a parar tots estos atacs neoliberals que ens estan llançant, però per això es necessita organització.
Des de Esquerra Unida volem formar part d’eixe moviment i per això hi ha que estar amb el poble, baix, escoltant que diu i que es fa. Perquè no podem continuar negant que som el 99% i si algú realment te consciencia de classe son ells, els de dalt, els que ens imposen aquestes mesures austericides i deixa forma continuen amb el seu estatus actual.
Es necessari la col•laboració de la gent jove, son la generació mes preparada de tota l’historia, es el futur i el present. Amb unes dades d’atur juvenil de mes d’un 50% al País Valencià, amb la pujada de taxes universitàries i la criminalització dels moviments estudiantils també tenen que fer-se partícips d’aquest moviment que faça canviar el sistema establert.
No precisa que la política es realitze dins d’una organització política, hi ha moltes mes formes de fer-ho, pot començar aplicant-ho en el seu dia a dia, al seu treball, barri o comunitat de veïns, no girant-se front les injustícies, i altra forma es a traves de qualsevol plataforma o moviment social, dintre d’estos el que m’agrada ressaltar es la llavor de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques que esta aconseguint que la gent crega realment que pot aconseguir coses, lo important d’aquesta plataforma es aconseguir apoderar a la gent i que esta prenga consciència de classe. Perquè per a liderar qualsevol canvi es important que s’aconsegueixen aquests dos factors, desgraciadament mentre no siga així per molts factors que s’acumulen serà impossible superar aquest sistema criminal i antisocial que ens han implantat.
Es hora de dir prou, es hora d’actuar i dir-los que no passaran, perquè si no els detenim no hi haurà forma de fer-los fora i acabarem amb mes desigualtats socials, amb mes pobresa i lamentant-se de no haver fet el suficient per aconseguir un lloc mes just i mes social que deixar als nostres descendents.
M’agradaria acabar com he començat, citant un poema de Eduardo Galeano que defineix la societat llatinoamericana degut als sistemes imperialistes i la visió del que es la classe treballadora per a estos, perfectament aplicable al nostre sistema. Es titula ‘Los Nadies’ i diu així.:
'Sueñan las pulgas con comprarse un perro
y sueñan los nadies con salir de pobres,
que algún mágicodía llueva de pronto la buena suerte,
que llueva a cántaros la buena suerte;
pero la buenasuerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca,
ni en lloviznita cae del cielo la buenasuerte,
por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda,
o se levanten con el pié derecho,
o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de los nadies, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo l a liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.'
• David Gadea es Coordinador en la comarca Camp de Túria d'Esquerra Unida
• Crònica agraeix a l'autor que compartisca la seua opinió amb els nostres lectors
Cap comentari: